divendres, 2 de desembre del 2011

Llegendes, mites i misteris a la nova Revista del Baix Empordà

Es presenta el 23 de desembre a les 8 del vespre al Teatre Fontova de Calonge


Les tradicions populars que es perden en el temps van donar lloc en el seu moment a múltiples llegendes. Des de serps gegants amb llarga cabellera que duien una pedra preciosa al cap, sirenes que encisaven els pastors, goges volant que transportaven grans pedres, dracs enamorats de la masovera o gegants que bastiren des del Montgrí fins a la roca basculant de Pedralta. El nostre rodal, evoltat d’un litoral escarpat, aiguamolls coberts per un núvol d’humitats i muntanyes plenes d’ermites i de dòlmens, sempre ha estat propici a les elucubracions i la fantasia per explicar fenòmens moltes vegades cinetíficament demostrables, si bé els nostres ancestres els concebien com a fets extraordinaris.

En època de dominació romana, amb el precristianisme apareixen les primeres llegendes dels màrtirs que es transmeten per via oral i es magnifiquen fins a crear una extensa mitologia. El fanatisme religiós de l’edat mitjana generà noves formes de creences, sigui en místiques aparicions marianes, suposades troballes de pedaços del Sant Sudari de Crist o de relíquies de sants. A causa de l’obscura repressió, la Inquisicó provoca encara més l’imaginari popular que atorga versions paranormals a fenòmens meteorològics o naturals. Així la impotència dels nostres avantpassats es convertia, per designis divins, en fúria venjadora envers les bruixes i fetilleres, la màgia negra o els encanteris.

També han donat sinistres llegendes les històries a castells i monestirs, amb truculents successos de crims i robatoris, o de més amables com l’existència de tresors ocults, d’amors secrets o miracles reparadors. Avançant en el temps també han donat molt a parlar les llegendes de bandolers, pirates o pescadors, que en moltes ocasions –com també va passar en temps remots– s’han traduït en topònims derivats d’aquells fets. Així existeixen diverses torres de les bruixes, ponts del Diable, les coves dels lladres o del tabac, la costa dels Frares, la cala del Crit, la creu del Carlí, el suro de les Mentides, etc. Aquests relats extraordinaris, passats de pares a fills i sovint exgerats amb el pas del anys, són però la realitat de l’època que ha anat bastint la nostra història particular en aquest indret singular que ens ha tocat de viure.

Altres temes d’interès del número 35 de Revista del Baix Empordà són: el circuit de trens en miniatura de Castell d’Aro, la descoberta del manuscrit original del Cant de la Sibil•la, les excavacions al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, els ponts del Daró, el patrimoni de la gastronomia marinera, o la trajectòria de personatges com el bisbalenc Josep-Antoni de Grassot o el navegant i refugiat nazi austríac, Paul Fidrmuc.

dimarts, 29 de novembre del 2011

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura dóna 21.000 lectors a Revista del Baix Empordà



En la quarta onada del 2011 del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a Catalunya, que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, radio, televisió, etc, que ha estat presentada el dimarts 29 de novembre de 2011, Revista del Baix Empordà ha batut un nou récord. Amb 21.000 lectors, segueix al capdavant de les publicacions en català de pagament escrites en català.

Revista del Baix Empordà és la capdavantera de la llista de les publicacions trimestrals i mensuals de pagament escrites en català, tant a la província de Girona com a Catalunya.

Des de fa més de dos anys que Revista del Baix Empordà no para de créixer cosa que demostra l’acceptació que aquesta capçalera té a la comarca.

Per part dels editors, s’intenta anar millorant a cada edició, però el mèrit d’aquest producte és compartit amb tots els col•laboradors de la publicació que amb els seus articles d’immillorable qualitat fan possible que cada tres mesos tothom que ho desitgi pugui gaudir d’un nou exemplar de Revista del Baix Empordà amb noves referències de la història, patrimoni, arquitectura, medi ambient, gastronomia, persones... de casa nostra.

Revista del Baix Empordà vol agraïr a tots els seus lectors la confiança que ens ténen i l’ajuda que ens dóna ser la publicació cultural de referència a casa nostra.

Darreres edicions de la Revista i que els podeu adquirir al preu de 7 euros enviant un correu a revistabaixempordà@hotmail.com

Número 23 “Modest Cuixart, l’altre pintor universal”

Número 24 “Les Gavarres. Patrimoni de tots”

Número 25 “El món ibèric, la descoberta del nostre passat”

Número 26 “Pioners del turisme a la Costa Brava baixempordanesa”

Número 27 “L’art gòtic a la comarca”

Número 28 “El suro encara existeix”

Número 28 “Pirates, corsaris i navegants”

Número 30 “Gegants i capgrossos”

Número 31 “Tradicions de Nadal”

Número 32 “El Glamour de Hollywood a la nostra comarca”

Número 33 “Cobles Músics i orquestres”

Número 34 “La gastronomia a casa nostra”

Número 35 “El Baix Empordà llegendari”

dimecres, 5 d’octubre del 2011

La gastronomia i l’Espai del Peix de Palamós

Amb en Lluís Molinas, sempre tenim en cartera unes quantes idees per preveure quins seran els temes de les properes edicions a la Revista del Baix Empordà, però ara fa poc més de sis mesos que amb la meva dona vam assistir a la inauguració de les noves instal·lacions de l’Espai del Peix de Palamós, només de veure aquest magnífic equipament per fora, quan encara no havia arribat el President de la Generalitat, Artur Mas per donar-ne la benedicció i deixar-la oficialment inaugurada, ja li vaig comentar que em faria molta ilusió poder fer una presentació aquí. Desseguida s’ens va ocórrer que haviem de parlar de gastronomia i que aquest seria el lloc idoni per reunir-nos amb tots els seguidors de la nostra revista.

Doncs sí, un número dedicat a la gastronomia de casa nostra.

I el millor lloc per presentar-lo en societat, aquesta meravellosa instal·lació de l’Espai del Peix de Palamós. Un lloc que sense cap mena de dubte contribuirà i molt a donar a conèixer i a ensenyar a estimar aquesta riquesa que ens dóna aquesta mar, que molts de nosaltres desconeixem totes les possibilitats que ens ofereix gastronòmicament parlant. Jo moltes vegades he sentit a dir: aquest peix, o aquest marisc ara tant preuat i que no és a l’abast de totes les butxaques, abans només el feien servir els pescadors per al seu ranxo perquè ningú no el volia.

No sé si la gent no el volia perquè tenia massa espina, massa clova o senzillament no entraba per la vista. Però el que si que estic segur és que abans no hi havia aquesta cultura gastronòmica que tenim avui. Tots plegats hem après molt en els darrers anys i és ara quan al saber apreciar tota aquesta riquesa gastronòmica tant de mar com de terra endins que ens regala la nostra terra realment és quan en podem gaudir.

Amb aquesta oportunitat que ens ofereix l’Espai del Peix de Palamós, ens hem d’animar a conèixer la nostra gastronomia, de veritat que és un món per gaudir-lo i per conservar-lo, perquè les futures generacions segueixin preservant aquell pollastre amb escamarlans, aquells sofregits, suquets, o senzillament aquell pa amb tomata acompanyat d’unes anxoves o de qualsevol altre producte que la comarca del Baix Empordà ens ofereix.

GERARD XARLES (Editor de Revista del Baix Empordà)

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Revista del Baix Empordà repassa la seva història a Ràdio Palamós

 
1 d'octubre de 2011. Entrevista a Gerard Xarles, editor de la revista que ha presentat el seu darrer número a Palamós. Reportatge sobre el novè aniversari del Museu de la Pesca de Palamós.

dissabte, 17 de setembre del 2011

La cuina empordanesa a la nova edició de ‘Revista del Baix Empordà’

Es presentarà el divendres 30 de setembre a l’Espai Peix
del Museu de la Pesca de Palamós


El sofregit i la picada són les bases de la versió empordanesa de la cuina mediterrània, i entre els molts plats saborosos podem citar-ne dos de representatius i exclusius de la contrada: l’estofat i el suquet. La cuina dels pescadors i dels tapers, de les àvies de pagès, va donar peu als menjars de barraca, autèntics obradors improvisats on s’aplegaven cuiners no professionals i on les colles i famílies gaudien d’àpats suculents. Les festes religioses i paganes també van deixar un pòsit que encara perviu a les tradicions i a la nostra quotidianitat: els rostits de festa major, l’escudella i carn d’olla de l’hivern, els brunyols i panellets per Setmana Santa, els canelons i el pollastre farcit de Nadal... El clima atemperat del país dóna productes amables i gustosos, com els bolets, els espàrrecs, peix i marisc i abundant, fruites i verdures de tota mena. Un dels trets distintius d’aquesta cuina, amb els secrets que hi aporta cada xef, és el mar i muntanya, a partir de combinacions ben lligades i amb ingredients escollits com poden ser el variat ventall d’arrossos, el pollastre amb llagosta, cargols amb cabra de mar, calamars farcits de carn, sèpia amb mandonguilles i pèsols...

Revista del Baix Empordà realitza un recorregut per tot aquest catàleg inesgotable i divers de receptes, establiments, gurmets, societats gastronòmiques, àpats de pescadors i tapers des d’un vessant històric, de la tradició i de la seva evolució als temps moderns, de la mà de professionals i vilatans que han trescat als fogons de les cases, restaurants, a bord de les barques o a les barraques, i que han esdevingut una referència per a la gastronomia d’arreu del món i per als turistes que ens visiten. En la seva condició de publicació que aposta per la divulgació dels nostres fets diferencials, aquest nou exemplar de Revista del Baix Empordà dóna la paraula a diferents especialistes d’arreu del territori, on hi trobarem els col·laboradors habituals a més de signatures de reconegut prestigi de la cuina de casa nostra.
Altres temes que podeu trobar al número 34 de Revista del Baix Empordà, després d’haver assaborit un gustós trajecte gastronòmic, són la trobada de cotxes clàssics de Calonge, la Fundació Oreig d’atenció als transtorns de la infància, el voluntariat dins l’agermanament entre Palamós i Rheda-Wiedenbrück, el perfil humà de l’anarquista palafrugellenca Rosa Laviña, la darrera explotació lletera calongina al Mas Rotllan, una entrevista amb el guardonat creador de videojocs palamosí Kike Àlvarez, la història dels Vicens del Mas Solius de Santa Cristina d’Aro, el contraban a la costa del Montgrí o l’origen medieval del mercat de Palafrugell.

dilluns, 5 de setembre del 2011

La Gastronomia a casa nostra . El tema del número 34 de Revista del Baix Empordà

Portada i sumari del número  34 de Revista del Baix Empordà
que trobareu a les llibreries de la comarca a partir del dia 15 de setembre

dijous, 28 de juliol del 2011

Revista del Baix Empordà segueix augmentant el número de lectors


En la tercera onada del 2011 del Baròmetre, presentada aquest dimecres 27 de juliol, les revistes han tornat a assolir la xifra més alta de lectors des de que la FUNDACC mesura les audiències. En concret, en aquesta onada han arribat als 4.318.000 lectors, 21.000 més que en la darrera onada, mentre que el percentatge de penetració entre la població passa del 66,8 al 67,1%, el més alt obtingut fins al moment. Respecte fa un any, les revistes sumen 113.000 lectors més que aleshores, quan la penetració era del 65,5%.


Aquesta tercera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a Catalunya d’aquest any 2011 que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, radio, televisió, etc. I que fa cada trimestre més de 30.000 enquestes ha donat a Revista del Baix Empordà 17.000 lectors.
Revista del Baix Empordà és la capdavantera de la llista de les publicacions trimestrals de pagament escrites en català, tant a la província de Girona com a Catalunya. Des de fa més de dos anys que Revista del Baix Empordà no para de créixer cosa que demostra l’acceptació que aquesta capçalera té a la comarca.
Per part dels editors, s’intenta anar millorant a cada edició, però el mèrit d’aquest producte és compartit amb tots els col·laboradors de la publicació que amb els seus articles d’immillorable qualitat fan possible que cada tres mesos tothom que ho desitgi pugui gaudir d’un nou exemplar de Revista del Baix Empordà amb noves referències de la història, patrimoni, arquitectura, medi ambient, gastronomia, persones... de casa nostra.


Temes que podeu trobar a les darreres edicions de la Revista

Número 23 “Modest Cuixart, l’altre pintor universal”

Número 24 “Les Gavarres. Patrimoni de tots”

Número 25 “El món ibèric, la descoberta del nostre passat”

Número 26 “Pioners del turisme a la Costa Brava baixempordanesa”

Número 27 “L’art gòtic a la comarca”

Número 28 “El suro encara existeix”

Número 28 “Pirates, corsaris i navegants”

Número 30 “Gegants i capgrossos”

Número 31 “Tradicions de Nadal”

Número 32 “El Glamour de Hollywood a la nostra comarca”

Número 33 “Cobles Músics i orquestres”

 
Revista del Baix Empordà
Tel. 646 55 49 23

http://revistabaixemporda.blogspot.com/

dimecres, 29 de juny del 2011

Busquen el xicot de Banyoles de 23 anys, desaparegut ara fa sis mesos, Ferran Camps Tricas


Des de fa gairebé 6 mesos no sabem on és el nostre fill Ferran Camps Tricas de 23 anys, 1’80 m d’altura, prim i cabells un xic rossos.

L’última vegada que algú l’ha vist va ser el dia 2 de gener de 2011 al poble de Escalona província de Osca i no vam tenir notícies fins al cap de gairebé dos mesos (finals de febrer) quan un veí de la zona va localitzar la seva tenda de campanya a l’Ibón de Plan (un llac glaciar situat a 1.800 metres d’alçada on s’accedeix a partir de Saravillo, un poblet de la província d’Osca ) amb el seu sac de dormir i alguns queviures a dins. Ell no hi era, ni la motxilla ni la màquina de fotos que sabíem portava a sobre.

En aquell moment de la trobada hi havia mig metre de neu i tot que el grup de rescat de la Guardia Civil de muntanya (GREIM) de la població de Boltaña varen fer recerca a peu i amb helicòpters, no van visualitzar cap rastre d’ell. Hem estat en contacte moltes vegades hi han buscat i rebuscat per la zona, a peu, amb gossos i helicòpter, sense tenir cap noticia.

Els dies 28 i 29 de maig una colla d’amics, coneguts, voluntaris, guardes forestals, agents del GREIM amb helicòpter i gossos de rastreig (un total d’un centenar de persones) vam fer una recerca exhaustiva per tota la zona de l’Ibón de Plan sense cap resultat ni pista.

En aquests sis mesos, desitjant que en Ferran hagués abandonat la tenda i la zona, ens hem mogut per intentar localitzar-lo en algun altre indret de la província i de la resta de l’Estat.

Ell estava interessat en viure en alguna col·lectivitat, de les cents que hi ha, prop de la natura i en convivència amb valors ecològics, comunitaris i respecte al medi..

Hem fet molts contactes personals amb alguns col•lectius del sud d’Espanya que sabíem havia conviscut el mes de desembre de 2010. Vam anar a Granada i Màlaga a tots el col·lectius que estan instal·lats per la zona. Varies persones ens varen confirmar que l’havien vist i parlat amb ell al desembre però a partir del 2 de gener ningú l’ha vist.

Hem telefonat a col·lectius del nord de la Península sense resultats. Hem telefonat a Dinamarca en llocs on havia viscut i treballat (el 2010)…sense resultats. Hem anat a França, Navarra (Eco aldees - Monestirs)....també sense trobar cap pista.
Demanem a algú que l’hagi vist, contactat o parlat amb ell, si us plau que es posi en contacte amb nosaltres, els pares, als telèfons 619502740 o al 972680444 o be per correu electrònic pcsansa@gmail.com.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Pere Camps
Banyoles 27 de juny de 2011

dilluns, 13 de juny del 2011

Revista del Baix Empordà dedica el seu monogràfic a les cobles i músics antics

El número 33, que es posa a la venda a partir del 15 de juny, es presenta al Museu de la Mediterrània de Torroella l’1 de juliol


La música popular té una llarga tradició a casa nostra que es remunta a l’època medieval, on es passa dels cants a dins dels recintes eclesiàstics, a les celebracions patronals i religioses pels carrers. Els reduïts grups de tres o quatre músics conformats per trobadors i ministrils, amb instruments com el tible i la cornamussa, acompanyats del falbiol i el ritme del tamborí, a la Reinaixença prenen un notable impuls convertint-se en símbol de la cultura catalana a partir de la formació de grans orfeons i bandes musicals. Els principals capdavanters d’aquesta transformació són el moviment coral d’Anselm Clavé, la renovació modernista de Felip Pedrell que fusiona la tradició popular amb la música culta o l’increment a onze músics de la la cobla que generà Pep Ventura, incorporant el contrabaix o el fiscorn i que atorgà un protagonisme cabdal a la tenora.

La comarca donarà a partir de mitjans del XIX dinou cobles a Palamós d’on en destacà La Principal de Palamós, a la Bisbal hi hagué nombroses formacions que precediren a la reconeguda Principal bisbalenca, com també foren moltes les cobles antecessores dels Montgrins a Torroella. A Palafrugell tingueren especial ressò la Vella, la Principal, la Primavera, a Verges l’Emporitana o la Vergelitana, a Sant Feliu de Guíxols la Catalònia o la Guixolenca i a Calonge la Calongina o la Principal de Calonge.

Sempre s’ha dit que l’Empordà és terra de músics, i així el nostre Empordanet ha vist néixer noms de gran talent de l’alçada de Josep Ventura, Ricard Viladesau, Enric Vilà o Adrià Sardó, a Calonge, la nissaga dels Castelló, Josep Casanovas o Ramon Casas a Palamós, així com altres destacades famílies de músics com els Saló a la Bisbal, els Bou a Torroella o els Juanals a Palafrugell.

Altres continguts d’interès del número d’estiu-2011 de Revista del Baix Empordà, que presentarà el músic, compositor i expresident de l’Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat) Antoni Mas i Bou, el divendres 1 de juliol a les vuit del vespre al Museu de la Mediterrània, són els certàmens i el museu de la sarsuela a Santa Cristina d’Aro impulsats pel baríton Enric Sacristán, així com el pas per aquesta població de la reina Ermessenda, o l’aprovació del projecte del Museu Thyssen i el relat apassionant de la construcció d’un vaixell de l’Armada espanyola a Sant Feliu de Guíxols. Pel que fa a Palamós, hi trobem les vivències d’un dels faroners més emblemàtics: Alfonso Moral Arnaiz o la celebració del quart de segle de l’Institut; a Calonge, la trajectòria d’una de les principals nissagues de tapers del país: els Mundet. Finalment, cal destacar la segona edició de les Flors i Violes a Palafrugell, diferents propostes de rutes guiades a la comarca, com la de l’arròs de Pals o la dels indians de Begur, la història del col•leccionista d’art i mecenes Miquel Puig o bé l’article sobre la col·laboració del fotògraf letó Philippe Halsman i Dalí, una mostra de la qual es pot visitar al castell de Púbol.

dilluns, 6 de juny del 2011

dimecres, 1 de juny del 2011

Revista del Baix Empordà segueix al capdavant de les revistes en català

Premsa Comarcal. 1.043.000 lectors


Segons el darrer baròmetre presentat el dimarts dia 31 de maig, la premsa Comarcal i local, conjuntament, continua creixent, tot i que més moderament. Aquest darrer control registra 3.000 lectors més que el darrer del mes de març.
Per periodicitats, els col·lectius que registren una pujada més important són el dels diaris i els mensuals i altres, que augmenten la seva audiència, conjuntament, en 5.000 lectors cada un. Passant els diaris de 353.000 a 358.000. I les revistes de 265.000 a 270.000. El Punt i El Segre experimenten una augment de fins a 184.000 lectors el primer, i 117.000 el de Lleida, guanyant 2.000 lectros respecte de l'anterior onada.. El Regió 7 es manté en 59.000 lectors.
Diari de Manlleu, apareix per primera vegada amb 1.000 lectors. Els setmanaris, pràcticament mantenen les mateixes posicions del darrer Baròmetre, amb petites diferencies de 1.000 lectors. Cal destacar El 3 de Vuit, que ha augmentat la seva audiència en 3.000 lectors. El conjunt dels setmanals, però perd conjuntament 9.000 lectors, quedant en una audiència conjunta de 523.000 lectors enfront dels 532.000 de l'onada anterior. Els quinzenals en sumen 20.000 de lectors.
La trimestral Revista del baix Empordà, encaçala el rànquing de les publicacions periòdiques mensuals, bimestrals i trimestrals, amb 15.000 lectors, els mateixos que la bimestral Revista de Badalona. Revista de Cambrils i Delta del Llobregat, mensuals, les segueixen amb 13.000 lectors cada una. La resta és mantenen més o menys amb els mateixos lectors.

Font: Associació Catalana de la Premsa Comarcal

divendres, 1 d’abril del 2011

Revista del Baix Empordà segueix augmentant el nombre de lectors

La primera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura a Catalunya d’aquest any 2011 que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, radio, televisió, etc. I que fa cada trimestre més de 30.000 enquestes ha donat a Revista del Baix Empordà 15.000 lectors.

Amb aquestes xifres, Revista del Baix Empordà es consolida al capdavant de la llista de les publicacions trimestrals de pagament escrites en català, tant a la província de Girona com a Catalunya. Durant el darrer els lectors de Revista del Baix Empordà no han parat de créixer cosa que demostra l’acceptació que Revista del Baix Empordà té a la comarca.

Per part dels editors, s’intenta anar millorant a cada edició, però el mèrit d’aquest producte és compartit amb tots els col·laboradors de la publicació que amb els seus articles d’immillorable qualitat fan possible que cada tres mesos tothom que ho desitgi pugui gaudir d’un nou exemplar de Revista del Baix Empordà amb noves referències de la història, patrimoni, arquitectura, medi ambient, gastronomia, persones... de casa nostra.

El número 32 que actualment es troba a les llibreries està dedicat al rodatge de pel·lícules al Baix Empordà, recordant aquella època daurada que ja fa uns quants anys van viure les nostres contrades, quan gràcies a aquest meravellós plató de cinema que ens ofereix tot el litoral baixempordanès es va acollir a nombrosos actrius i actors de renom que van rodar a casa nostra una gran quantitat de pel·lícules i que fins i tot alguns s’hi van afincar durant anys.

D’entre la resta de continguts de Revista del Baix Empordà cal remarcar dos reportatges sobre La processó de Verges, l’Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s.XVII, la medecina popular als pobles mariners, un nou capítol sobre els ‘caleros’ de Palamós, l’emmarcador i representant d’artistes Antoni Masdéu conegut com el ‘Dalí de Palamós’, el músic romàntic baró de Ferrer afincat a la Bisbal, el fotògraf ‘Lux’, també bisbalenc, els importants fabricants de taps Montaner de Calonge, els gravats-mural del carrer de la Caritat de Palafrugell, el mestre de Palafrugell Josep Bonay, el teòleg i historiador guixolenc Ernest Zaragoza o un interessant estudi sobre elements patrimonials reubicats, a Torroella de Montgrí.

dimecres, 30 de març del 2011

Demà serà un altre dia: La Costa Brava de pel·lícula

Demà serà un altre dia: La Costa Brava de pel·lícula: "És el tema central del nou número de la ‘Revista del Baix Empordà' . La Revista del Baix Empordà dedica el nou número, el 32, al cinema ro..."

dimarts, 29 de març del 2011

L’Hotel S’Agaró ha acollit la presentació del número 32 de Revista del Baix Empordà

El diumenge 27 de març, a les 19h, els salons de l’Hotel S’Agaró de Platja d’Aro van acollir la presentació del número 32 de Revista del Baix Empordà, dedicada en aquesta ocasió al cinema rodat a la comarca i al qual hi van asistir un centenar de persones. La presentació va anar a càrrec de Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. També va comptar amb la presència de Jordi Comas, president de la FOEG i de l’editor i el coordinador de la Revista, Gerard Xarles i Lluís Molinas. Va Cloure l’acte Dolors Padilla, alcaldessa de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró.

Hem volgut recordar aquella època daurada que ja fa uns quants anys van viure les nostres contrades, quan gràcies a aquest meravellós plató de cinema que ens ofereix tot el litoral baixempordanès vam acollir a nombrosos actrius i actors de renom que van rodar a casa nostra una gran quantitat de pel·lícules i a més alguns s’hi van afincar durant anys.
Va dir Gerard Xarles.


D’entre la resta de continguts de Revista del Baix Empordà cal remarcar dos reportatges sobre La processó de Verges de Jordi Roca i Rovira i Salvador Vega, l’Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s.XVII, la medecina popular als pobles mariners, un nou capítol sobre els ‘caleros’ de Palamós, l’emmarcador i representant d’artistes Antoni Masdéu conegut com el ‘Dalí de Palamós’, el músic romàntic baró de Ferrer afincat a la Bisbal, el fotògraf ‘Lux’, també bisbalenc, els importants fabricants de taps Montaner de Calonge, els gravats-mural del carrer de la Caritat de Palafrugell, el teòleg i historiador guixolenc Ernest Zaragoza o un interessant estudi sobre elements patrimonials reubicats, a Torroella de Montgrí.

diumenge, 20 de març del 2011

Busquen una noia desapareguda des de dimecres a Girona

Els Mossos d’Esquadra busquen una noia de 31 anys desapareguda des de dimecres a Girona. Irene Rigall, periodista d’El Punt, va ser vista per última vegada dimecres cap a quarts de cinc de la tarda al barri de Sant Narcís de Girona i, segons ha explicat la seva família, la noia podria estar desorientada, com si tingués amnèsia. En el moment de desaparèixer duia un anorac beix, uns pantalons grisos i unes sabates esportives clares. Irene Rigall fa entre metre seixanta i setanta centímetres d’alçada. La família ha presentat la denúncia als Mossos i demana la màxima col·laboració ciutadana i ha facilitat dos números de telèfon perquè es truqui si la veuen: el 112 d’emergències i el 972.18.16.00.
http://www.elpunt.cat/

dilluns, 14 de març del 2011

Revista del Baix Empordà dedica el seu nou número al cinema rodat a la Costa Brava

La presentació té lloc el diumenge 27 de març, a les 19h, als salons de l’Hotel S’Agaró i anirà a càrrec de Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Clourà l’acte Dolors Padilla, alcaldessa de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró
Els habitants de l’any 1950 a la Costa Brava, que tan sols iniciaven la reconversió d’una economia rural i pesquera, i de la davallada de la indústria tapera, vers un turisme incipient, no es podien pensar que l’“amic americà” els insuflaria una alenada d’aire nou. Les gestions del mecenes de pintors, artistes i bailaoras de flamenc Alberto Puig Palau, que sojornava al palauet de Castell, van propiciar que contactés amb el director Albert Lewin a fi de convèncer-lo de rodar el seu proper film a les nostres contrades. El desplegament de l’equip tècnic i l’elenc d’actors encapçalats per Ava Gardner (“l’animal més bell del món”) van suposar un rebombori d’expectació entre els autòctons, de rèdits per als establiments més prestigiosos i, de retruc, un ressò a nivell europeu que es consolidaria amb l’estrena de Pandora y el holandés errante a les principals sales de les capitals de la vella Europa.

Aquesta pel·lícula va ser el punt de partida per a d’altres rodatges i una injecció de propaganda per als veïns del nord, que viatjaren en massa per estiuejar a unes platges encara verges i amb un nivell de vida molt favorable a les divises d’aquells turistes. Així, Hollywood va desplaçar a casa nostra primeres figures del Setè Art, autèntics ídols en aquella Espanya encara en blanc-i-negre, un seguici que no es va aturar fins a finals dels anys 60: Orson Welles, Douglas Fairbanks, R.L. Mankiewicz, Joseph Losey, Anthony Quinn, Dick Bogarde, Ann Baxter, Liz Taylor o Maria Schneider són algunes de les estrelles que van farcir d’un ric anecdotari els nostres costers.

Durant la dècada següent, i amb els primers símptomes de defalliment del règim franquista, el cinema espanyol es va fixar també en els nostres paisatges –ara amb unes empreses d’hostaleria més consolidades–, tot i que els arguments dels films ja no tenien el glamour de Hollywood, sinó que disposaven de guions més frívols generalment lligats al fenomen turístic o el despertar sensual d’un país massacrat per la repressió. Un dels personatges destactats del rodal que va col·laborar a aquestes produccions va ser el cristinenc Xavier Sala, ja fos com a actor compartint cartell amb consagrats artistes nacionals, o bé a través dels seus trucs de màgia.

A la meitat dels anys 80 es va acabar aquella moda i les comarques gironines no han gaudit mai més de rodatges de renom, llevat d’alguna excepció lloable com en el cas de Soldados de Salamina o El Perfume, dues pel·lícules de qualitat que ens descriu amb tot detall el llibreter Guillem Terribas a Revista del Baix Empordà. No cal oblidar, també, la tasca sobre els documentals històrics, mediambientals o sobre el patrimoni de la productora de la Bisbal Vídeo Play Serveis, coordinada per l’incansable Antoni Martí.

D’entre la resta de continguts de Revista del Baix Empordà cal remarcar dos reportatges sobre La processó de Verges de Jordi Roca i Rovira i Salvador Vega, l’Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s.XVII, la medecina popular als pobles mariners, un nou capítol sobre els ‘caleros’ de Palamós, l’emmarcador i representant d’artistes Antoni Masdéu conegut com el ‘Dalí de Palamós’, el músic romàntic baró de Ferrer afincat a la Bisbal, el fotògraf ‘Lux’, també bisbalenc, els importants fabricants de taps Montaner de Calonge, els gravats-mural del carrer de la Caritat de Palafrugell, el teòleg i historiador guixolenc Ernest Zaragoza o un interessant estudi sobre elements patrimonials reubicats, a Torroella de Montgrí.

dimarts, 1 de febrer del 2011

Revista del Baix Empordà: 13.000 lectors per a Revista del Baix Empordà

Revista del Baix Empordà: 13.000 lectors per a Revista del Baix Empordà

13.000 lectors per a Revista del Baix Empordà

La 6a onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura que estudia el consum de tots els mitjans de comunicació de Catalunya que ha sortit publicada el dia 31 de gener de 2011, situa a Revista del Baix Empordà, amb 13.000 lectors com la publicació trimestral escrita en català més llegida de Catalunya juntament amb la revista Top Girona que també ha pujat fins als 13.000 lectors.

Aquestes dades deixen constància de l’evolució que segueix vivint Revista del Baix Empordà, que tot i els moments importants de crisi, la nostra revista que sempre a apostat per la seriositat i la qualitat dels seus articles, amb un ampli ventall de col·laboradors de primera fila, que amb la seva tasca han aconseguit que Revista del Baix Empordà s’hagi convertit en una publicació de referència a la província de Girona i hores d’ara ja estigui perfectament consolidada a la nostra comarca.



Actualment trobareu a les llibreries de la comarca el número 31, dedicat a "Les Tradicions Nadalenques a casa nostra" i també amb tot un ampli ventall d'articles culturals, de patrimoni, personatges etc... relacionats amb la comarca del Baix Empordà