La música popular té una llarga tradició a casa nostra que es remunta a l’època medieval, on es passa dels cants a dins dels recintes eclesiàstics, a les celebracions patronals i religioses pels carrers. Els reduïts grups de tres o quatre músics conformats per trobadors i ministrils, amb instruments com el tible i la cornamussa, acompanyats del falbiol i el ritme del tamborí, a la Reinaixença prenen un notable impuls convertint-se en símbol de la cultura catalana a partir de la formació de grans orfeons i bandes musicals. Els principals capdavanters d’aquesta transformació són el moviment coral d’Anselm Clavé, la renovació modernista de Felip Pedrell que fusiona la tradició popular amb la música culta o l’increment a onze músics de la la cobla que generà Pep Ventura, incorporant el contrabaix o el fiscorn i que atorgà un protagonisme cabdal a la tenora.
La comarca donarà a partir de mitjans del XIX dinou cobles a Palamós d’on en destacà La Principal de Palamós, a la Bisbal hi hagué nombroses formacions que precediren a la reconeguda Principal bisbalenca, com també foren moltes les cobles antecessores dels Montgrins a Torroella. A Palafrugell tingueren especial ressò la Vella, la Principal, la Primavera, a Verges l’Emporitana o la Vergelitana, a Sant Feliu de Guíxols la Catalònia o la Guixolenca i a Calonge la Calongina o la Principal de Calonge.
Sempre s’ha dit que l’Empordà és terra de músics, i així el nostre Empordanet ha vist néixer noms de gran talent de l’alçada de Josep Ventura, Ricard Viladesau, Enric Vilà o Adrià Sardó, a Calonge, la nissaga dels Castelló, Josep Casanovas o Ramon Casas a Palamós, així com altres destacades famílies de músics com els Saló a la Bisbal, els Bou a Torroella o els Juanals a Palafrugell.
Altres continguts d’interès del número d’estiu-2011 de Revista del Baix Empordà, que presentarà el músic, compositor i expresident de l’Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat) Antoni Mas i Bou, el divendres 1 de juliol a les vuit del vespre al Museu de la Mediterrània, són els certàmens i el museu de la sarsuela a Santa Cristina d’Aro impulsats pel baríton Enric Sacristán, així com el pas per aquesta població de la reina Ermessenda, o l’aprovació del projecte del Museu Thyssen i el relat apassionant de la construcció d’un vaixell de l’Armada espanyola a Sant Feliu de Guíxols. Pel que fa a Palamós, hi trobem les vivències d’un dels faroners més emblemàtics: Alfonso Moral Arnaiz o la celebració del quart de segle de l’Institut; a Calonge, la trajectòria d’una de les principals nissagues de tapers del país: els Mundet. Finalment, cal destacar la segona edició de les Flors i Violes a Palafrugell, diferents propostes de rutes guiades a la comarca, com la de l’arròs de Pals o la dels indians de Begur, la història del col•leccionista d’art i mecenes Miquel Puig o bé l’article sobre la col·laboració del fotògraf letó Philippe Halsman i Dalí, una mostra de la qual es pot visitar al castell de Púbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada