dimarts, 2 de desembre del 2008

Modest Cuixart
L'altre pintor universal
El 31 d’octubre de 2007 ens deixava Modest Cuixart, i l’1 de novembre, Diada de Tots Sants, el municipi de Palafrugell dedicava la cerimònia del darrer adéu al “Mestre”, amb la presència a l’Església de la família, dels amics i coneguts palafrugellencs, i de destacades figures de l’àmbit cultural i polític català com l’expresident Pujol, els escriptors Baltasar Porcel, Rosa Regàs, Servià-Figa o el conseller Tresserras, entre d’altres. D’això ja fa un any, i des d’aleshores s’han anat succeint els homenatges i recordatoris, com la seva darrera exposició retrospectiva a la Fundació Vila Casas, l’homenatge amb motiu de les Festes de Primavera amb la presència de pubilles de diferents generacions i dels cinc últims alcaldes palafrugellencs o el reconeixement de la inauguració del Saló de l’Art a les Drassanes Reials de Barcelona. També han sortit a la llum els qui reivindiquen la figura de Cuixart com a un referent de l’art contemporani d’avantguarda: Palafrugell reclama insistentment un Museu Cuixart a la Vila com a perllongament de la Fundació barcelonina, o directament el trasllat d’aquesta a la població costanera pel fet que hi va viure i crear durant els darrers quaranta anys de la seva vida.En l’àmbit dels personatges, en aquest exemplar hi trobareu un sentit record al qui fou un referent dels paisatgistes de les nostres contrades, el ganxó Alexandre Matas, mort prematurament i hereu dels impressionistes francesos amb el segell empordanès. El mític ninotaire Joaquim Muntañola, als seus 94 anys, és la veritable essència de la ironia i l’humor en una època on calia ser molt primmirat amb el què es manifestava, i que va conrear bona part de la seva obra inspirada des de Platja d’Aro, com ara en Baldiri de la Costa o les seves col·laboracions a en Patufet o el TBO, el qual s’ha dedicat ara a escriure unes esperades memòries. Un altre destacat personatge, dins el capítol que dediquem als pescadors caleros vinguts de l’Ametlla de Mar des dels anys 30 a les nostres costes, és Joan Figueras, pioner de la Confraria de Pescadors de Palamós i que fou enginyer de la popular fàbrica surera Armstrong i armador de primera fila de diferents vaixells de la pesca d’arrossegament del litorial palamosí.També fem esment d’alguns indrets emblemàtics pel que fa al nostre patrimoni arquitectònic. Les cates pictòriques -d’origen romànic- i la imminent rehabilitació del monestir de Sant Miquel de Cruïlles; o la torre dels Moscats, una vella fortificació de guaita i defensa del segle XVI al bell mig del massís del Montgrí, declarada fa poc Bé cultural d’interès nacional. I encara assenyalar un interessant estudi realitzat per Glòria Jara sobre la recuperació de la comercialització de l’aigua de Salenys, segons la tradició popular un remei medicinal ancestral.Pel que fa a les iniciatives culturals de més actualitat, fem referència a Documare, el servei de recerca i coneixement a l’entorn de l’àmbit marítim i pesquer, vinculat al Museu de la Pesca de Palamós. El que pot ser una referència en l’oferta museística de la comarca i a nivell català, serà el projecte aprovat de l’espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Una editorial nouvinguda i amb projecció constant: Edicions Vitel·la, de Bellcaire, i un clàssic de les rutes culturals a casa nostra: la cara nova del Terracotta Museu de la Bisbal, que amb una remodelació generalitzada esdevindrà un equipament cultural de primer ordre en el món de la ceràmica a Catalunya.

dijous, 18 de setembre del 2008

S’inaugura la remodelación del Parc de Sant Julià de Lòria a Calonge


Un miler de persones van participar el dia 11 de setembre en els actes d'inauguració de la remodelació del Parc de Sant Julià de Lòria, a Calonge. El parc es va omplir de veïns que van assistir en els diversos actes organitzats en aquest espai. El taller de circ va obrir les activitats d'inauguració, que van continuar amb l'audició de sardanes amb la Cobla Cadaqués, l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya, una botifarrada popular i un castell de focs artificials. L'actuació de la Selva Jazz Quartet va posar el punt i final a la celebració.

divendres, 5 de setembre del 2008

Costa Brava, un Centenari de contrastos




La Costa Brava és des del punt de vista paisatgístic d’una bellesa excepcional i una gran personalitat, que l’ha feta internacionalment coneguda i admirada. La seva canviant silueta, a vegades sinuosa i austera, d’altres feréstega i abrupta, la fa especialment rica en contrastos i possibilitats. Musa d’escriptors i pintors, ressegueix les petjades dels antics pobladors que han anat confegint la seva història: Sant Pere de Rodes, les restes gòtiques de Blanes, els nuclis arqueològics d’Empúries, Ullastret o Roses, els antics monestirs, les poblacions de regust medieval com Pals, Perelada o Castelló d’Empúries, i la vitalitat artística i intel·lectual d’un Cadaqués, d’un Palafrugell o d’un Calonge, coneguts arreu a partir de les figures de Salvador Dalí, Josep Pla o Pere Caner són, juntament amb la seva riquesa natural, els seus tresors més preuats.

Blanes, Lloret de Mar, Tossa, Calella de Palafrugell, Llafranc, Cadaqués, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, l’Estartit, l’Escala o Roses són els veritables emporis turístics de la zona, els quals alternen amb altres racons més petits i tranquils com Forallac, Rupià, la Tallada d’Empordà, Sant Martí d’Empúries o Port de la Selva, per posar alguns exemples. Tots aquest indrets, grans i petits, han estat amb les seves gents els autèntics protagonistes dels esdeveniments d’aquests darrers cent anys, un Centenari que ha donat el seu tret de sortida aquest 12 de setembre a Cap Roig, data que commemora el ja mític article de Ferran Agulló a la Veu de Catalunya. La memòria recent situa l'esplendor turístic de la Costa Brava sobre els anys 60, però el litoral abrupte de Girona ja va tenir el seu moment de glòria a la dècada dels 30, quan les platges romanien plenes a vessar de turistes d‘elit que compartien espai amb les xarxes dels pescadors o les aixades dels pagesos, els quals treballaven els seus conreus prop del coster. Aquest nostre litoral n’ha vist de tots colors: des dels primers banys de salut, passant pels bombardejos de la Guerra Civil o per la filmació de pel·lícules de Hollywood dels daurats 30, 40 i 50 (L’age d’or, Pandora, De repente el útltimo verano, Mister Arkadin, Sombras acusadoras...), fins a la massificació del turisme a partir dels 60 i també l’especulació urbanística posterior.

Gairebé coincidint amb aquesta efemèride, un fenomen mariner sotragaria el sector pesquer de Palamós i Roses, i iniciaria un procés migratori i de reforma del sistema pesquer introduint la tècnica del ròssec i la vaca. Amb uns breus apunts sobre la història dels primers immigrants als anys 20 (preferentment de l’Ametlla de Mar o el Campello, entre molts altres indrets) i les conseqüències que això va comportar en la recuperació de l’esperit mariner de Palamós i rodalies, iniciem un seguit de capítols dedicats a la manera de ser dels “caleros”, els habitants de l’Ametlla de Mar, que van ser els autèntics protagonistes d’aquesta història; un exemple de convivència i integració.

Ja és a la venda a les llibreries del Baix Empordà una nova edició de REVISTA DEL BAIX EMPORDÀ, dedicada al centenari de la Costa Brava.
Prop de 70 pàgines desgranen la història de la nostra comarca al llarg d'aquests 100 anys.
Els col·Laboradors que hi han participat han estat: Joaquim Nadal, Carles Sentís, Narcís-Jordi Aragó, Martí Sabrià, Jordi Comas, J. M. Loperena, J. Víctor Gay, Frederic Suñer, Teresa Costa, Arcadi Calzada, Evarist Puig, Luciano Vergara,J. M. Bernils, David Moré, Baltasar Parera, Jaume Figueras i el Patronat de Turisme Costa Brava Girona.
Altres temes que publiquem en aquesta edició són:
- L’evolució de la pesca a Palamós arran del fenomen migratori delprimer quart del segle XX.
Consol Martínez i Paulí Martí
- Robert Ruark, l’escriptor oblidat. Lluís Molinas
- Retrat de Joaquim Pijoan, pintor i escriptor cristinenc. Glòria Jara
- Les cales i els camins de ronda del Baix Empordà.
- El Parlament de Catalunya homenatja la figura del palamosí Francesc Dalmau.
- “Nina”, Onda Rambla i Ramon Codina, guardonats amb els premis “A ritme de 2x4”.
- Palamós rep la donació del llegat del pintor Ezequiel Torroella.
- Mor als 75 anys l’escriptor de Pals Ventura Ametller.
- Excavacions a l’església de Bell-lloc de Santa Cristina d'Aro.
- Agustí Alcoberro, nou director del Museu d’Història de Catalunya.

Revista del Baix Empordà és una publicació Cultural trimestral de la Comarca del Baix Empordà. Els que editem aquesta revista i els seus col·laboradors estem treballant per conseguir que aquesta publicació es converteixi en un espai comunicatiu cultural, ric i dinàmic, extremament rellevant perquè és on la gent s'hi pot veure reflectida.
Si amb el temps aconseguim proporcionar a la comarca aquesta informació de proximitat, que no és res més que la història de casa nostra, o sigui la nostra història, crec que tots els que fem possible aquesta publicació n'estarem satisfets.