Modest Cuixart
L'altre pintor universal
El 31 d’octubre de 2007 ens deixava Modest Cuixart, i l’1 de novembre, Diada de Tots Sants, el municipi de Palafrugell dedicava la cerimònia del darrer adéu al “Mestre”, amb la presència a l’Església de la família, dels amics i coneguts palafrugellencs, i de destacades figures de l’àmbit cultural i polític català com l’expresident Pujol, els escriptors Baltasar Porcel, Rosa Regàs, Servià-Figa o el conseller Tresserras, entre d’altres. D’això ja fa un any, i des d’aleshores s’han anat succeint els homenatges i recordatoris, com la seva darrera exposició retrospectiva a la Fundació Vila Casas, l’homenatge amb motiu de les Festes de Primavera amb la presència de pubilles de diferents generacions i dels cinc últims alcaldes palafrugellencs o el reconeixement de la inauguració del Saló de l’Art a les Drassanes Reials de Barcelona. També han sortit a la llum els qui reivindiquen la figura de Cuixart com a un referent de l’art contemporani d’avantguarda: Palafrugell reclama insistentment un Museu Cuixart a la Vila com a perllongament de la Fundació barcelonina, o directament el trasllat d’aquesta a la població costanera pel fet que hi va viure i crear durant els darrers quaranta anys de la seva vida.En l’àmbit dels personatges, en aquest exemplar hi trobareu un sentit record al qui fou un referent dels paisatgistes de les nostres contrades, el ganxó Alexandre Matas, mort prematurament i hereu dels impressionistes francesos amb el segell empordanès. El mític ninotaire Joaquim Muntañola, als seus 94 anys, és la veritable essència de la ironia i l’humor en una època on calia ser molt primmirat amb el què es manifestava, i que va conrear bona part de la seva obra inspirada des de Platja d’Aro, com ara en Baldiri de la Costa o les seves col·laboracions a en Patufet o el TBO, el qual s’ha dedicat ara a escriure unes esperades memòries. Un altre destacat personatge, dins el capítol que dediquem als pescadors caleros vinguts de l’Ametlla de Mar des dels anys 30 a les nostres costes, és Joan Figueras, pioner de la Confraria de Pescadors de Palamós i que fou enginyer de la popular fàbrica surera Armstrong i armador de primera fila de diferents vaixells de la pesca d’arrossegament del litorial palamosí.També fem esment d’alguns indrets emblemàtics pel que fa al nostre patrimoni arquitectònic. Les cates pictòriques -d’origen romànic- i la imminent rehabilitació del monestir de Sant Miquel de Cruïlles; o la torre dels Moscats, una vella fortificació de guaita i defensa del segle XVI al bell mig del massís del Montgrí, declarada fa poc Bé cultural d’interès nacional. I encara assenyalar un interessant estudi realitzat per Glòria Jara sobre la recuperació de la comercialització de l’aigua de Salenys, segons la tradició popular un remei medicinal ancestral.Pel que fa a les iniciatives culturals de més actualitat, fem referència a Documare, el servei de recerca i coneixement a l’entorn de l’àmbit marítim i pesquer, vinculat al Museu de la Pesca de Palamós. El que pot ser una referència en l’oferta museística de la comarca i a nivell català, serà el projecte aprovat de l’espai Thyssen de Sant Feliu de Guíxols. Una editorial nouvinguda i amb projecció constant: Edicions Vitel·la, de Bellcaire, i un clàssic de les rutes culturals a casa nostra: la cara nova del Terracotta Museu de la Bisbal, que amb una remodelació generalitzada esdevindrà un equipament cultural de primer ordre en el món de la ceràmica a Catalunya.
