dimecres, 29 de juny de 2011

Busquen el xicot de Banyoles de 23 anys, desaparegut ara fa sis mesos, Ferran Camps Tricas


Des de fa gairebé 6 mesos no sabem on és el nostre fill Ferran Camps Tricas de 23 anys, 1’80 m d’altura, prim i cabells un xic rossos.

L’última vegada que algú l’ha vist va ser el dia 2 de gener de 2011 al poble de Escalona província de Osca i no vam tenir notícies fins al cap de gairebé dos mesos (finals de febrer) quan un veí de la zona va localitzar la seva tenda de campanya a l’Ibón de Plan (un llac glaciar situat a 1.800 metres d’alçada on s’accedeix a partir de Saravillo, un poblet de la província d’Osca ) amb el seu sac de dormir i alguns queviures a dins. Ell no hi era, ni la motxilla ni la màquina de fotos que sabíem portava a sobre.

En aquell moment de la trobada hi havia mig metre de neu i tot que el grup de rescat de la Guardia Civil de muntanya (GREIM) de la població de Boltaña varen fer recerca a peu i amb helicòpters, no van visualitzar cap rastre d’ell. Hem estat en contacte moltes vegades hi han buscat i rebuscat per la zona, a peu, amb gossos i helicòpter, sense tenir cap noticia.

Els dies 28 i 29 de maig una colla d’amics, coneguts, voluntaris, guardes forestals, agents del GREIM amb helicòpter i gossos de rastreig (un total d’un centenar de persones) vam fer una recerca exhaustiva per tota la zona de l’Ibón de Plan sense cap resultat ni pista.

En aquests sis mesos, desitjant que en Ferran hagués abandonat la tenda i la zona, ens hem mogut per intentar localitzar-lo en algun altre indret de la província i de la resta de l’Estat.

Ell estava interessat en viure en alguna col·lectivitat, de les cents que hi ha, prop de la natura i en convivència amb valors ecològics, comunitaris i respecte al medi..

Hem fet molts contactes personals amb alguns col•lectius del sud d’Espanya que sabíem havia conviscut el mes de desembre de 2010. Vam anar a Granada i Màlaga a tots el col·lectius que estan instal·lats per la zona. Varies persones ens varen confirmar que l’havien vist i parlat amb ell al desembre però a partir del 2 de gener ningú l’ha vist.

Hem telefonat a col·lectius del nord de la Península sense resultats. Hem telefonat a Dinamarca en llocs on havia viscut i treballat (el 2010)…sense resultats. Hem anat a França, Navarra (Eco aldees - Monestirs)....també sense trobar cap pista.
Demanem a algú que l’hagi vist, contactat o parlat amb ell, si us plau que es posi en contacte amb nosaltres, els pares, als telèfons 619502740 o al 972680444 o be per correu electrònic pcsansa@gmail.com.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.

Pere Camps
Banyoles 27 de juny de 2011

dilluns, 13 de juny de 2011

Revista del Baix Empordà dedica el seu monogràfic a les cobles i músics antics

El número 33, que es posa a la venda a partir del 15 de juny, es presenta al Museu de la Mediterrània de Torroella l’1 de juliol


La música popular té una llarga tradició a casa nostra que es remunta a l’època medieval, on es passa dels cants a dins dels recintes eclesiàstics, a les celebracions patronals i religioses pels carrers. Els reduïts grups de tres o quatre músics conformats per trobadors i ministrils, amb instruments com el tible i la cornamussa, acompanyats del falbiol i el ritme del tamborí, a la Reinaixença prenen un notable impuls convertint-se en símbol de la cultura catalana a partir de la formació de grans orfeons i bandes musicals. Els principals capdavanters d’aquesta transformació són el moviment coral d’Anselm Clavé, la renovació modernista de Felip Pedrell que fusiona la tradició popular amb la música culta o l’increment a onze músics de la la cobla que generà Pep Ventura, incorporant el contrabaix o el fiscorn i que atorgà un protagonisme cabdal a la tenora.

La comarca donarà a partir de mitjans del XIX dinou cobles a Palamós d’on en destacà La Principal de Palamós, a la Bisbal hi hagué nombroses formacions que precediren a la reconeguda Principal bisbalenca, com també foren moltes les cobles antecessores dels Montgrins a Torroella. A Palafrugell tingueren especial ressò la Vella, la Principal, la Primavera, a Verges l’Emporitana o la Vergelitana, a Sant Feliu de Guíxols la Catalònia o la Guixolenca i a Calonge la Calongina o la Principal de Calonge.

Sempre s’ha dit que l’Empordà és terra de músics, i així el nostre Empordanet ha vist néixer noms de gran talent de l’alçada de Josep Ventura, Ricard Viladesau, Enric Vilà o Adrià Sardó, a Calonge, la nissaga dels Castelló, Josep Casanovas o Ramon Casas a Palamós, així com altres destacades famílies de músics com els Saló a la Bisbal, els Bou a Torroella o els Juanals a Palafrugell.

Altres continguts d’interès del número d’estiu-2011 de Revista del Baix Empordà, que presentarà el músic, compositor i expresident de l’Associació Professional de Músics de Catalunya (Musicat) Antoni Mas i Bou, el divendres 1 de juliol a les vuit del vespre al Museu de la Mediterrània, són els certàmens i el museu de la sarsuela a Santa Cristina d’Aro impulsats pel baríton Enric Sacristán, així com el pas per aquesta població de la reina Ermessenda, o l’aprovació del projecte del Museu Thyssen i el relat apassionant de la construcció d’un vaixell de l’Armada espanyola a Sant Feliu de Guíxols. Pel que fa a Palamós, hi trobem les vivències d’un dels faroners més emblemàtics: Alfonso Moral Arnaiz o la celebració del quart de segle de l’Institut; a Calonge, la trajectòria d’una de les principals nissagues de tapers del país: els Mundet. Finalment, cal destacar la segona edició de les Flors i Violes a Palafrugell, diferents propostes de rutes guiades a la comarca, com la de l’arròs de Pals o la dels indians de Begur, la història del col•leccionista d’art i mecenes Miquel Puig o bé l’article sobre la col·laboració del fotògraf letó Philippe Halsman i Dalí, una mostra de la qual es pot visitar al castell de Púbol.

dimecres, 1 de juny de 2011

Revista del Baix Empordà segueix al capdavant de les revistes en català

Premsa Comarcal. 1.043.000 lectors


Segons el darrer baròmetre presentat el dimarts dia 31 de maig, la premsa Comarcal i local, conjuntament, continua creixent, tot i que més moderament. Aquest darrer control registra 3.000 lectors més que el darrer del mes de març.
Per periodicitats, els col·lectius que registren una pujada més important són el dels diaris i els mensuals i altres, que augmenten la seva audiència, conjuntament, en 5.000 lectors cada un. Passant els diaris de 353.000 a 358.000. I les revistes de 265.000 a 270.000. El Punt i El Segre experimenten una augment de fins a 184.000 lectors el primer, i 117.000 el de Lleida, guanyant 2.000 lectros respecte de l'anterior onada.. El Regió 7 es manté en 59.000 lectors.
Diari de Manlleu, apareix per primera vegada amb 1.000 lectors. Els setmanaris, pràcticament mantenen les mateixes posicions del darrer Baròmetre, amb petites diferencies de 1.000 lectors. Cal destacar El 3 de Vuit, que ha augmentat la seva audiència en 3.000 lectors. El conjunt dels setmanals, però perd conjuntament 9.000 lectors, quedant en una audiència conjunta de 523.000 lectors enfront dels 532.000 de l'onada anterior. Els quinzenals en sumen 20.000 de lectors.
La trimestral Revista del baix Empordà, encaçala el rànquing de les publicacions periòdiques mensuals, bimestrals i trimestrals, amb 15.000 lectors, els mateixos que la bimestral Revista de Badalona. Revista de Cambrils i Delta del Llobregat, mensuals, les segueixen amb 13.000 lectors cada una. La resta és mantenen més o menys amb els mateixos lectors.

Font: Associació Catalana de la Premsa Comarcal