dijous, 17 de desembre del 2009

6000 lectors per a la Revista del Baix Empordà

A la cinquena onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, ràdio, televisió, Internet, telefonia, cinema, llibres..., publicada el 30 de novembre del 2009, Revista del Baix Empordà, amb 6.000 lectors, es troba situada en el número 21 d'entre les 74 revistes de pagament mensuals, trimestrals o de més periodicitat que s’editen tant en català com en castellà a la província de Girona. Pel que fa al Rànquing general de tot Catalunya de les publicacions periòdiques mensuals, trimestrals o de més periodicitat associades a l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), Revista del Baix Empordà es troba situada en el 3r lloc de 85, darrere de les revistes mensuals Delta del Llobregat i Revista de Cambrils. I en la distribució per províncies, aquests 6.000 lectors, situen a Revista del Baix Empordà al capdavant de la llista.

Revista del Baix Empordà número 27


Ja és a les llibreries el número 27 de Revista del Baix Empordà, dedicada en aquesta ocasió al gòtic de casa nostra i als 400 anys de la consagració de l'església de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

Que passeu unes bones Festes



dimarts, 20 d’octubre del 2009

Presentació del número 26 de Revista del Baix Empordà
















Els salons de l'Hotel Costa Brava de Platja d'Aro es van omplir de gom s gom per acollir el passat dia 27 de setembre la presentació del número 26 de Revista del Baix Empordà, dedicada als Pioners del turisme a la Costa Brava baixempordanesa. A l'acte hi van assistir entre d'altres personalitats el President del Consell Comarcal del Baix Empordà, Ricard Herrero, la directora del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Dolors Batallé, i la recent nomenada alcaldessa de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró, Dolors Padilla, que va presidir la taula en el que va ser el seu primer acte oficial com a alcaldessa del municipi. La presentació va anar a càrrec de Víctor Pou que va fer una repassada al contingut d'aquesta nova edició i va cloure l'acte una actuació del mag Xevi.

dilluns, 7 de setembre del 2009

El número 26 de Revista del Baix Empordà destaca els pioners del turisme


En aquesta segona etapa de celebracions del Centenari de la Costa Brava, quan ja podem gaudir arreu del logo, els menús i els concerts del Centenari, a més d’un ampli desplegament d’actes amb l’obligada complicitat dels ajuntaments Revista del Baix Empordà, en la seva línia de rescatar els personatges més ressenyables del nostre passat, ret un homenatge als qui foren els primers impulsors del canvi produït dins d’una economia de subsistència passada la fal·lera de la producció surera, els quals van saber crear un nou producte que encara avui és la font més important d’ingressos del país i una referència mundial en l’àmbit de la indústria turística, la qual va generar alhora nombroses modificacions també en els hàbits socials i la reestructuració del territori, que combina avui paratges naturals idíl·lics amb un extens desplegament de serveis i infraestructures, en un moment on novament es posa damunt la taula la preservació de l’essència que els ha fet possibles: la preservació de la bellesa del nostre coster.
S’hi destaquen les efemèrides més significatives: des del 1908 quan el periodista Ferran Agulló suggeria la denominació actual des d’“es Paradís” de Fornells, fins a la inauguració del complex de La Gavina a s’Agaró l’any 1932, l’arribada d’estrelles nordamericanes del cinema als anys 50, la primera Cantada d’Havaneres de Calella el 1962, el controvertit Debat Costa Brava del 1974 o la traducció al català de El paisatge humà de la Costa Brava d’Yvette Barbaza el 1988. Per fer-ho RBE ha comptat amb algunes plomes a bastament contrastades, especialistes en el fenomen turístic en la seva gènesi i també avui, com els degans del periodisme gironí i català Narcís-Jordi Aragó i Carles Sentís, els també periodistes J. Víctor Gay, Lluís Molinas, Luciano Vergara, Glòria Jara o l’empresari Jordi Comas. Hi desfilen pels seus escrits els personatges i establiments clau per entendre l’evolució i la consolidació del sector serveis a casa nostra, sigui des del vessant empresarial o d’una distingida clientela com els Woedvoski, Sert, doctor Arruga, la família Ensesa i l’arquitecte Rafel Masó, Xiquet Sabater, als inicis, o els Rabell, Albertí, Bassó, Tarrés o Giraut al boom de Platja d’Aro a partir dels 50 (amb locals inoblidables com Flamingo, Fiesta, Park Hotel, Casa Vella, Tiffany’s...). Així, un nombrós col·lectiu de gent de l’art i l’espectacle va sentir-se atreta per un ambient de diversió i faràndula: Alberto Puig, Manolo Escobar, Carmen Cervera, La Chunga, Antonio Gades, Julio Iglesias, Raphael, Serrat, Cuixart, Sara Montiel, Pavlovsky, Rosa M. Sardà, Núria Feliu, José L. Moreno...; artistes de Hollywood com Madeleine Carroll, Ava Gardner, Elizabeth Taylor, Xavier Cugat, Sofia Loren, Michael Douglas..., uns personatges que compartiren protagonisme amb la burgesia barcelonina i membres de l’alta política britànica. Establiments hotelers com La Gavina, Hotel Llafranc, Hotel Aiguablava o l’Hotel Trias eren el contrapunt per al confort d’aquesta elit que va impregnar-se del tarannà del país i ho va pregonar als quatre vents.També hem tingut un record per a la qui fou Miss Catalunya 1934, Carme Albertí, filla de Castell d’Aro, dues noves aportacions a la trajectòria de Josep Pla de la mà de Víctor Pou i Evarist Puig, un altre capítol de la sèrie dels caleros de Palamós, diferents reportatges sobre el nostre patrimoni, actes recents com el lliurament dels Premis de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, o entrevistes a músics i pintors de la comarca que han estat d’actualitat el darrer trimestre.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Història de Palafrugell i la seva comarca


Obra reeditada per Revista del Baix Empordà, a la venda a les llibreries de Palafrugell, Palamós i Sant Antoni. O bé al Telèfon 646 55 49 23



L’any 1929, Miquel Torroella i Plaja, ja allunyat dels seu mas pairal de Fitor, va poder veure un anhel que el desvetllava des dels seus tendres anys: la publicació de Història de Palafrugell i la seva comarca.A començaments del segle XX, Torroella, com a cronista i testimoni de les històries de Fitor i les seves rodalies, havia publicat diferents narracions de notable acollida popular, entre les quals destacarem Cuentos que són histórias i Coses de casa. És de justícia remarcar que des de la seva primera joventut fou un home compromès amb els moviments culturals del seu entorn, en una època on la cultura només estava a l’abast de les classes socials més benestants. Gràcies a la seva empenta, i sobretot a la seva sensibilitat, Palafrugell va conèixer una etapa literària molt fructífera, mitjançant El Palafrugellense, un periòdic que ell va crear l’any 1882 amb la col·laboració d’una colla de destacats lletraferits de la nostra comarca. Al darrer terç del segle XIX, encara molt jove, junt amb el seu amic Vicenç Piera i Tosetti, va publicar una acurada història de Sant Sebastià de la Guarda un llibre que encara avui, amb renovades edicions, és objecte de referència virtal per tal de conèixer la història d’aquest entranyable Santuari.Degut al fet de ser hereu de bon bressol, va poder tenir educació superior ¬-segons cròniques familiars va ser company d’estudis d’alguna testa coronada- però, tocat per la dèria d’escriure, va dedicar a la literatura casolana els millors anys de la seva vida.Ja envellit, i amb una forta sotragada econòmica agreujada per l’esclat de la primera Guerra Mundial, Miquel Torroella es veié obligat a malvendre les seves propietats de Fitor i Palafrugell, refugiant-se a Barcelona, a casa d’un dels seus fills, l’hereu. Allà, envoltat de notes i esborranys encetats feia ja molts anys, va poder veure acabat el somni de tota una vida. Finalment, l’any 1929, sufragada per mitjà d’aportacions familiars, es va fer una edició senzilla, de reduït tiratge, d’Història de Palafrugell i la seva Comarca, de la qual aquella època en van arribar molt pocs exemplars a Palafrugell.Torroella va morir a Barcelona l’any 1934. Dos anys més tard l’esclat de la Guerra Civil a casa nostra va enterrar els somnis literaris de molta gent, i amb ells aquesta història del nostre poble restà perduda i oblidada –com la majoria de publicacions en llengua catalana- per espai de molts anys. Temps després, encara dins la llarga nit de la postguerra, alguns convilatans van tenir la sort de recuperar-ne algun exemplar que havia anat a parar als Encants –i fins i tot al Rastro- o a les llibreries d’ocasió del barri vell de Barcelona. Gràcies a aquestes troballes, fa uns quinze anys Joan Piera i Lluís Molinas, amb el vistiplau de Jordi Torroella, hereu de l’escriptor, van publicar-ne una edició –exhaurida al cap de pocs mesos- notablement millorada pel que fa a la seva presentació.Ara que el Llibre de Privilegis (perdut amb la davallada de can Torroella) ha retornat a Palafrugell, hem cregut que era just –i com a entranyable homenatge a la memòria de Miquel Torroella- de publicar aquesta nova edició (facsímil de l’original) enriquida amb il·lustracions de destacats artistes baixempordanesos, les quals donen un especial relleu als capítols històrics del volum.Joan Badia-Homs, amb el seu profund coneixement de la història del Baix Empordà, ha posat el toc final a aquest llibre, precisament on la ploma de Miquel Torroella va donar per acabada la seva obra.


“La idea d’escriure la present història váreig concebre-la fa molts anys, essent jovenet encara, mogut per l’amor que sentia vers eixa vila que, si no va alletar-me sota son bonic cel, va bressar la meva infantesa”.


Miquel Torroella i Plaja. Barcelona 1929

divendres, 17 de juliol del 2009

Potenciar la ruta dels ibers

Fins fa poc temps, Ullastret era l’únic punt de referència que teníem de la petja dels nostres avantpassats ibers a les nostres contrades, llevat dels descobriments precaris dels pioners de l’arqueologia a casa nostra: Lluís Esteva, Miquel Oliva i Lluís Pericot, que malauradament no van tenir ni el suport ni el ressò que hauria estat desitjable. Un cop superat el model uniformitzador del franquisme, l’obertura de mires de les noves perspectgives democràtiques va posar en valor nous i transcendentals assentaments indigets a l’entorn de la capitalitat reconeguda d’Ullastret, com ara els de Sant Sebastià de la Guarda i Castell, la necròpolis de Serra de Daró o les pedreres dels Clots de Sant Julià (Canapost). El principal poblament al puig de Sant Andreu i l’illa d’en Reixac (Ullastret) s’hauria estès, des del segle VI abans de la nostra era, per una important xarxa viària entre els centres productors, connectats amb la colònia comercial d’Empúries, de manera que s’ha pogut constatar en les recents excavacions l’existència d’una activitat prou sofisticada gràcies a les troballes detectades: restes d’habitatges, ceràmica, fragments ossis i un munt d’estris vinculats a la ramaderia, la pesca, la cacera i l’ús domèstic.Si bé Ullastret ja és des de fa temps el punt de visita obligat per entendre la primera civilització sedentària que va habitar l’Empordà, amb nombroses peces exposades, pannells explicatius, material audiovisual, recreacions virtuals o tallers diversos, pensem que ha arribat el moment de posar de relleu en espais expositius i de manera bibliogràfica i didàctica els altres jaciments que porten molts anys de recerca i compilació de dades. Això cal fer-ho amb la voluntat política expressa d’invertir en un patrimoni que sovint rau en rònegues cambres en un procés inevitable de deteriorament. Amb petites inversions, una dosi d’imaginació i el suport i la feina ja feta pels nostres investigadors, és el moment de potenciar, de manera cohesionada des dels diferents consistoris i ens públics, una ruta dels ibers, la qual redescobriria els fascinants orígens de les nostres arrels, i també afegiria un plus de qualitat i atractiu a les ofertes del turisme cultural.

Per acabar, unes paraules per a la resta de continguts de l'edició número 25 de Revista del Baix Empordà. Continuem seguint la petja dels caleros a Palamós, repassem la trajectòria del Museu de la Pesca palamosí, indaguem en la història de cala Montgó (amb el seu cor dividit entre Torroella i l’Escala), recordem l’anecdotari del pas d’Elizabeth Taylor per Begur i cerquem els orígens culturals i industrials del futbol centenari a Palafrugell, ens endinsem en l’oferta de les Vies Verdes, publiquem les Beques de Recerca Joan Torró i els Premis de la Cambra de Comerç de Palamós, repassem totes les novetats editorials de la comarca amb motiu del passat Sant Jordi, i ens fem ressò de dues novetats musicals d’impacte: la recuperació de l’havanera a Palamós de la mà del grup Norai, i el nou disc de Miquel Abras que li ha valgut el reconeixement de tres premis Enderrock, entre els quals el de millor artista català de l’any.

El teatre Fontova omple novament en la presentació de la RBE dedicada als ibers




El dissabte 4 de juliol va tenir lloc al teatre Fontova de Calonge la presentació del número 26 de Revista del Baix Empordà, que dedica el seu reportatge principal als costums, història i restes arqueològiques de la comunitat ibera al Baix Emportdà, els coneguts com a indigetes, civilització que va perdurar des del segle VI aC fins al III després de l’Era cristiana. A l’exhaustiva presentació escrita de Xavier Rocas que parla de l’enclavament dels poblats ibers a la comarca, contextualitzats en el seu moment històric entre l’antigor i la invasió romana, segueixen els articles d’especialistes com Francesc Aicart, Xavier Aquilué, Joan Badia-Homs, Elisa Hernández, Aurora Martín i Daniel Punseti. A més trobem a la nova entrega de la publicació nombroses referències de l’àmbit patrimonial i històric dels diferents municipis baixempordanesos a través d’entrevistes, cròniques i també en format de notícies de l’actualitat.El teatre calongí, que sempre acull amb els braços oberts la publicació, estava ple de gom a gom de gent d’arreu de la comarca. Amb un muntatge fotogràfic sobre els continguts de la revista com a teló de fons, el recinte va acollir una classe magistral del director del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Xavier Aquilué, així com una conferència de l’historiador Joan Badia-Homs sobre la ingent tasca arqueológica de Miquel Oliva Prat (Girona, 1922), mort prematurament l’any 1974, de qui fou deixeble destacat. També van ser-hi presents els editors Lluís Molinas i Gerard Xarles, que van agrair la col·laboració de l’entitat cultural Colonico com també de l’Ajuntament, que va estar representat per l’alcalde Jordi Solé el qual va cloure una satisfactòria vetllada.