dimecres, 30 de març de 2011

dimarts, 29 de març de 2011

L’Hotel S’Agaró ha acollit la presentació del número 32 de Revista del Baix Empordà

El diumenge 27 de març, a les 19h, els salons de l’Hotel S’Agaró de Platja d’Aro van acollir la presentació del número 32 de Revista del Baix Empordà, dedicada en aquesta ocasió al cinema rodat a la comarca i al qual hi van asistir un centenar de persones. La presentació va anar a càrrec de Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. També va comptar amb la presència de Jordi Comas, president de la FOEG i de l’editor i el coordinador de la Revista, Gerard Xarles i Lluís Molinas. Va Cloure l’acte Dolors Padilla, alcaldessa de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró.

Hem volgut recordar aquella època daurada que ja fa uns quants anys van viure les nostres contrades, quan gràcies a aquest meravellós plató de cinema que ens ofereix tot el litoral baixempordanès vam acollir a nombrosos actrius i actors de renom que van rodar a casa nostra una gran quantitat de pel·lícules i a més alguns s’hi van afincar durant anys.
Va dir Gerard Xarles.


D’entre la resta de continguts de Revista del Baix Empordà cal remarcar dos reportatges sobre La processó de Verges de Jordi Roca i Rovira i Salvador Vega, l’Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s.XVII, la medecina popular als pobles mariners, un nou capítol sobre els ‘caleros’ de Palamós, l’emmarcador i representant d’artistes Antoni Masdéu conegut com el ‘Dalí de Palamós’, el músic romàntic baró de Ferrer afincat a la Bisbal, el fotògraf ‘Lux’, també bisbalenc, els importants fabricants de taps Montaner de Calonge, els gravats-mural del carrer de la Caritat de Palafrugell, el teòleg i historiador guixolenc Ernest Zaragoza o un interessant estudi sobre elements patrimonials reubicats, a Torroella de Montgrí.

diumenge, 20 de març de 2011

Busquen una noia desapareguda des de dimecres a Girona

Els Mossos d’Esquadra busquen una noia de 31 anys desapareguda des de dimecres a Girona. Irene Rigall, periodista d’El Punt, va ser vista per última vegada dimecres cap a quarts de cinc de la tarda al barri de Sant Narcís de Girona i, segons ha explicat la seva família, la noia podria estar desorientada, com si tingués amnèsia. En el moment de desaparèixer duia un anorac beix, uns pantalons grisos i unes sabates esportives clares. Irene Rigall fa entre metre seixanta i setanta centímetres d’alçada. La família ha presentat la denúncia als Mossos i demana la màxima col·laboració ciutadana i ha facilitat dos números de telèfon perquè es truqui si la veuen: el 112 d’emergències i el 972.18.16.00.
http://www.elpunt.cat/

dilluns, 14 de març de 2011

Revista del Baix Empordà dedica el seu nou número al cinema rodat a la Costa Brava

La presentació té lloc el diumenge 27 de març, a les 19h, als salons de l’Hotel S’Agaró i anirà a càrrec de Guillem Terribas, president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona. Clourà l’acte Dolors Padilla, alcaldessa de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró
Els habitants de l’any 1950 a la Costa Brava, que tan sols iniciaven la reconversió d’una economia rural i pesquera, i de la davallada de la indústria tapera, vers un turisme incipient, no es podien pensar que l’“amic americà” els insuflaria una alenada d’aire nou. Les gestions del mecenes de pintors, artistes i bailaoras de flamenc Alberto Puig Palau, que sojornava al palauet de Castell, van propiciar que contactés amb el director Albert Lewin a fi de convèncer-lo de rodar el seu proper film a les nostres contrades. El desplegament de l’equip tècnic i l’elenc d’actors encapçalats per Ava Gardner (“l’animal més bell del món”) van suposar un rebombori d’expectació entre els autòctons, de rèdits per als establiments més prestigiosos i, de retruc, un ressò a nivell europeu que es consolidaria amb l’estrena de Pandora y el holandés errante a les principals sales de les capitals de la vella Europa.

Aquesta pel·lícula va ser el punt de partida per a d’altres rodatges i una injecció de propaganda per als veïns del nord, que viatjaren en massa per estiuejar a unes platges encara verges i amb un nivell de vida molt favorable a les divises d’aquells turistes. Així, Hollywood va desplaçar a casa nostra primeres figures del Setè Art, autèntics ídols en aquella Espanya encara en blanc-i-negre, un seguici que no es va aturar fins a finals dels anys 60: Orson Welles, Douglas Fairbanks, R.L. Mankiewicz, Joseph Losey, Anthony Quinn, Dick Bogarde, Ann Baxter, Liz Taylor o Maria Schneider són algunes de les estrelles que van farcir d’un ric anecdotari els nostres costers.

Durant la dècada següent, i amb els primers símptomes de defalliment del règim franquista, el cinema espanyol es va fixar també en els nostres paisatges –ara amb unes empreses d’hostaleria més consolidades–, tot i que els arguments dels films ja no tenien el glamour de Hollywood, sinó que disposaven de guions més frívols generalment lligats al fenomen turístic o el despertar sensual d’un país massacrat per la repressió. Un dels personatges destactats del rodal que va col·laborar a aquestes produccions va ser el cristinenc Xavier Sala, ja fos com a actor compartint cartell amb consagrats artistes nacionals, o bé a través dels seus trucs de màgia.

A la meitat dels anys 80 es va acabar aquella moda i les comarques gironines no han gaudit mai més de rodatges de renom, llevat d’alguna excepció lloable com en el cas de Soldados de Salamina o El Perfume, dues pel·lícules de qualitat que ens descriu amb tot detall el llibreter Guillem Terribas a Revista del Baix Empordà. No cal oblidar, també, la tasca sobre els documentals històrics, mediambientals o sobre el patrimoni de la productora de la Bisbal Vídeo Play Serveis, coordinada per l’incansable Antoni Martí.

D’entre la resta de continguts de Revista del Baix Empordà cal remarcar dos reportatges sobre La processó de Verges de Jordi Roca i Rovira i Salvador Vega, l’Atles de Texeira de 1634 i les vistes de Palamós a la cartografia del s.XVII, la medecina popular als pobles mariners, un nou capítol sobre els ‘caleros’ de Palamós, l’emmarcador i representant d’artistes Antoni Masdéu conegut com el ‘Dalí de Palamós’, el músic romàntic baró de Ferrer afincat a la Bisbal, el fotògraf ‘Lux’, també bisbalenc, els importants fabricants de taps Montaner de Calonge, els gravats-mural del carrer de la Caritat de Palafrugell, el teòleg i historiador guixolenc Ernest Zaragoza o un interessant estudi sobre elements patrimonials reubicats, a Torroella de Montgrí.