dilluns, 7 de setembre del 2009

El número 26 de Revista del Baix Empordà destaca els pioners del turisme


En aquesta segona etapa de celebracions del Centenari de la Costa Brava, quan ja podem gaudir arreu del logo, els menús i els concerts del Centenari, a més d’un ampli desplegament d’actes amb l’obligada complicitat dels ajuntaments Revista del Baix Empordà, en la seva línia de rescatar els personatges més ressenyables del nostre passat, ret un homenatge als qui foren els primers impulsors del canvi produït dins d’una economia de subsistència passada la fal·lera de la producció surera, els quals van saber crear un nou producte que encara avui és la font més important d’ingressos del país i una referència mundial en l’àmbit de la indústria turística, la qual va generar alhora nombroses modificacions també en els hàbits socials i la reestructuració del territori, que combina avui paratges naturals idíl·lics amb un extens desplegament de serveis i infraestructures, en un moment on novament es posa damunt la taula la preservació de l’essència que els ha fet possibles: la preservació de la bellesa del nostre coster.
S’hi destaquen les efemèrides més significatives: des del 1908 quan el periodista Ferran Agulló suggeria la denominació actual des d’“es Paradís” de Fornells, fins a la inauguració del complex de La Gavina a s’Agaró l’any 1932, l’arribada d’estrelles nordamericanes del cinema als anys 50, la primera Cantada d’Havaneres de Calella el 1962, el controvertit Debat Costa Brava del 1974 o la traducció al català de El paisatge humà de la Costa Brava d’Yvette Barbaza el 1988. Per fer-ho RBE ha comptat amb algunes plomes a bastament contrastades, especialistes en el fenomen turístic en la seva gènesi i també avui, com els degans del periodisme gironí i català Narcís-Jordi Aragó i Carles Sentís, els també periodistes J. Víctor Gay, Lluís Molinas, Luciano Vergara, Glòria Jara o l’empresari Jordi Comas. Hi desfilen pels seus escrits els personatges i establiments clau per entendre l’evolució i la consolidació del sector serveis a casa nostra, sigui des del vessant empresarial o d’una distingida clientela com els Woedvoski, Sert, doctor Arruga, la família Ensesa i l’arquitecte Rafel Masó, Xiquet Sabater, als inicis, o els Rabell, Albertí, Bassó, Tarrés o Giraut al boom de Platja d’Aro a partir dels 50 (amb locals inoblidables com Flamingo, Fiesta, Park Hotel, Casa Vella, Tiffany’s...). Així, un nombrós col·lectiu de gent de l’art i l’espectacle va sentir-se atreta per un ambient de diversió i faràndula: Alberto Puig, Manolo Escobar, Carmen Cervera, La Chunga, Antonio Gades, Julio Iglesias, Raphael, Serrat, Cuixart, Sara Montiel, Pavlovsky, Rosa M. Sardà, Núria Feliu, José L. Moreno...; artistes de Hollywood com Madeleine Carroll, Ava Gardner, Elizabeth Taylor, Xavier Cugat, Sofia Loren, Michael Douglas..., uns personatges que compartiren protagonisme amb la burgesia barcelonina i membres de l’alta política britànica. Establiments hotelers com La Gavina, Hotel Llafranc, Hotel Aiguablava o l’Hotel Trias eren el contrapunt per al confort d’aquesta elit que va impregnar-se del tarannà del país i ho va pregonar als quatre vents.També hem tingut un record per a la qui fou Miss Catalunya 1934, Carme Albertí, filla de Castell d’Aro, dues noves aportacions a la trajectòria de Josep Pla de la mà de Víctor Pou i Evarist Puig, un altre capítol de la sèrie dels caleros de Palamós, diferents reportatges sobre el nostre patrimoni, actes recents com el lliurament dels Premis de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, o entrevistes a músics i pintors de la comarca que han estat d’actualitat el darrer trimestre.