divendres, 26 de novembre de 2010

Pastorets i Pessebres Vivents, monogràfic de la nova Revista del Baix Empodà


Els Pastorets de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, Palamós i Pals centren el reportatge de portada del proper número de Revista del Baix Empordà, algunes representacions amb més de mig segle d’història i que han forjat un ampli elenc actoral a la nostra comarca a través companyies de teatre amateur de llarga trajectòria com la Benet Escriba, La Gespa o el grup Tramoia. Pel que fa als Pessebres Vivents, encapçala les escenificacions el de Castell d’Aro, a l’entorn del castell i amb més de cinquanta anys de tradició, seguit pel de Pals que arriba a la seva 25a edició, el de Calonge que celebrarà la catorzena representació i el més recent de Palafrugell, que en la seva tercera edició ha incrementat els quadres i la posada a escena.
Les tan arrelades tradicions nadalenques a casa nostra, malgrat la laïcització dels costums, es complenten en la nova publicació amb els emotius records bisbalencs de la ploma de Pietat Estany i Jordi Frigola, mentre que també hi trobem un extens recorregut per la mostra de diorames de Solius creada per Gilbert Galceran o el pessebre monumental del Museu de la Mediterrània, obra de Josep Mir.
D’altra banda cal remarcar, al nou lliurament de Revista del Baix Empordà, la història del convent del agustins de Palamós, que es remunta al 1568 i que culmina amb la recent recuperació de la portalada i part del claustre, exposats al Pedró. Altres temes destacats són la història dels clubs pioners del futbol a la comarca, el llegat de la indústria surera a través del palau modernista de la torre Roura calongina o una entrevista a Lucky Guri, estiuejant a les nostres platges.
Revista del Baix Empordà revisa tota mena d’aspectes de la nostra història, de la mà de reconeguts lletraferits, així completen la nova publicació l’escruixidor relat d’un doble assassinat vinculat a la vila de Mont-ras, l’any 1946, o l’interessant periple del fotògraf, músic i pintor bisbalenc Enric Riera, a més de fer esment de propostes culturals d’actualitat com l’Atles paisatgístic de les terres de Girona, en el doble vessant editorial i expositiu, o les noves guies dels llocs de culte a la Mare de Déu a càrrec de Jaume Catalán.