divendres, 10 de setembre de 2010

Gegants i capgrossos protagonistes a Revista del Baix Empordà


L’escriptor i poeta Josepmiquel Servià presentarà el 24 de setembre el nou exemplar a la biblioteca de Palamós a dos quarts de nou del vespre.



Els gegants a Catalunya es remunten molt enrere en el temps, i inicialment representaven els diversos estaments socials o bé els sants patrons de les nostres viles. Més endavant s’hi van afegir personatges pintorescos o fins i tot icones més contemporànies. Segons la documentació conservada als arxius, a finals del segle XIX i el primer quart del XX existeix a la comarca una gran activitat gegantera, si bé com tots sabem les diferents dictarures, especialment la franquista, prohibeixen tota mena de manifestació folklòrica de caire regional o fins i tot local. Amb l’adveniment de les llibertats, a partir dels anys 80 els municipis catalans reprenen moltes tradicions, així diverses poblacions baixempordaneses recuperen els antics gegants que havien restat guardats a les golfes d’algun magatzem municipal, i més endavant se’n confegeixen de renovats amb materials menys pesants. Les colles geganteres són les principals impulsores d’aquesta recuperació, i les que han arribat avui amb més força són les de Palamós, Torroella, la Bisbal, Verges, Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell entre d’altres. Un seguit d’historiadors, o bé de gent vinculada al món geganter, ens proposen un recorregut per les cercaviles de gegants, capgrossos i grallers de cada municipi.Altres temes d’interès que podem trobar al número 30 de Revista del Baix Empordà són: l’episodi de l’assetjament anglo-espanyol a Palamós el 1810, o uns apunts biogràfics sobre el promotor de l’Escola Moderna a la Bisbal Joaquim Garriga i de l’escriptor Ferran Patxot. Pel que fa a temes més recents cal esmentar una retrospectiva dels millors Carnavals a la comarca, la història del ‘Cortijo El Toro’ cristinenc, el balanç de les principals campanyes gastronòmiques estiuenques, un apunt sobre les energies renovables o l’entrevista a l’escriptor ganxó Toni Sala, un dels més llegits del moment, amb motiu de la seva darrera novel·la. També són destacables els reportatges sobre el llegat patrimonial de Fitor o els principals naufragis ocorreguts en aigües palamosines.