divendres, 5 de setembre de 2008

Costa Brava, un Centenari de contrastos




La Costa Brava és des del punt de vista paisatgístic d’una bellesa excepcional i una gran personalitat, que l’ha feta internacionalment coneguda i admirada. La seva canviant silueta, a vegades sinuosa i austera, d’altres feréstega i abrupta, la fa especialment rica en contrastos i possibilitats. Musa d’escriptors i pintors, ressegueix les petjades dels antics pobladors que han anat confegint la seva història: Sant Pere de Rodes, les restes gòtiques de Blanes, els nuclis arqueològics d’Empúries, Ullastret o Roses, els antics monestirs, les poblacions de regust medieval com Pals, Perelada o Castelló d’Empúries, i la vitalitat artística i intel·lectual d’un Cadaqués, d’un Palafrugell o d’un Calonge, coneguts arreu a partir de les figures de Salvador Dalí, Josep Pla o Pere Caner són, juntament amb la seva riquesa natural, els seus tresors més preuats.

Blanes, Lloret de Mar, Tossa, Calella de Palafrugell, Llafranc, Cadaqués, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Sant Antoni de Calonge, Palamós, l’Estartit, l’Escala o Roses són els veritables emporis turístics de la zona, els quals alternen amb altres racons més petits i tranquils com Forallac, Rupià, la Tallada d’Empordà, Sant Martí d’Empúries o Port de la Selva, per posar alguns exemples. Tots aquest indrets, grans i petits, han estat amb les seves gents els autèntics protagonistes dels esdeveniments d’aquests darrers cent anys, un Centenari que ha donat el seu tret de sortida aquest 12 de setembre a Cap Roig, data que commemora el ja mític article de Ferran Agulló a la Veu de Catalunya. La memòria recent situa l'esplendor turístic de la Costa Brava sobre els anys 60, però el litoral abrupte de Girona ja va tenir el seu moment de glòria a la dècada dels 30, quan les platges romanien plenes a vessar de turistes d‘elit que compartien espai amb les xarxes dels pescadors o les aixades dels pagesos, els quals treballaven els seus conreus prop del coster. Aquest nostre litoral n’ha vist de tots colors: des dels primers banys de salut, passant pels bombardejos de la Guerra Civil o per la filmació de pel·lícules de Hollywood dels daurats 30, 40 i 50 (L’age d’or, Pandora, De repente el útltimo verano, Mister Arkadin, Sombras acusadoras...), fins a la massificació del turisme a partir dels 60 i també l’especulació urbanística posterior.

Gairebé coincidint amb aquesta efemèride, un fenomen mariner sotragaria el sector pesquer de Palamós i Roses, i iniciaria un procés migratori i de reforma del sistema pesquer introduint la tècnica del ròssec i la vaca. Amb uns breus apunts sobre la història dels primers immigrants als anys 20 (preferentment de l’Ametlla de Mar o el Campello, entre molts altres indrets) i les conseqüències que això va comportar en la recuperació de l’esperit mariner de Palamós i rodalies, iniciem un seguit de capítols dedicats a la manera de ser dels “caleros”, els habitants de l’Ametlla de Mar, que van ser els autèntics protagonistes d’aquesta història; un exemple de convivència i integració.