Potenciar la ruta dels ibers

Fins fa poc temps, Ullastret era l’únic punt de referència que teníem de la petja dels nostres avantpassats ibers a les nostres contrades, llevat dels descobriments precaris dels pioners de l’arqueologia a casa nostra: Lluís Esteva, Miquel Oliva i Lluís Pericot, que malauradament no van tenir ni el suport ni el ressò que hauria estat desitjable. Un cop superat el model uniformitzador del franquisme, l’obertura de mires de les noves perspectgives democràtiques va posar en valor nous i transcendentals assentaments indigets a l’entorn de la capitalitat reconeguda d’Ullastret, com ara els de Sant Sebastià de la Guarda i Castell, la necròpolis de Serra de Daró o les pedreres dels Clots de Sant Julià (Canapost). El principal poblament al puig de Sant Andreu i l’illa d’en Reixac (Ullastret) s’hauria estès, des del segle VI abans de la nostra era, per una important xarxa viària entre els centres productors, connectats amb la colònia comercial d’Empúries, de manera que s’ha pogut constatar en les recents excavacions l’existència d’una activitat prou sofisticada gràcies a les troballes detectades: restes d’habitatges, ceràmica, fragments ossis i un munt d’estris vinculats a la ramaderia, la pesca, la cacera i l’ús domèstic.Si bé Ullastret ja és des de fa temps el punt de visita obligat per entendre la primera civilització sedentària que va habitar l’Empordà, amb nombroses peces exposades, pannells explicatius, material audiovisual, recreacions virtuals o tallers diversos, pensem que ha arribat el moment de posar de relleu en espais expositius i de manera bibliogràfica i didàctica els altres jaciments que porten molts anys de recerca i compilació de dades. Això cal fer-ho amb la voluntat política expressa d’invertir en un patrimoni que sovint rau en rònegues cambres en un procés inevitable de deteriorament. Amb petites inversions, una dosi d’imaginació i el suport i la feina ja feta pels nostres investigadors, és el moment de potenciar, de manera cohesionada des dels diferents consistoris i ens públics, una ruta dels ibers, la qual redescobriria els fascinants orígens de les nostres arrels, i també afegiria un plus de qualitat i atractiu a les ofertes del turisme cultural.

Per acabar, unes paraules per a la resta de continguts de l'edició número 25 de Revista del Baix Empordà. Continuem seguint la petja dels caleros a Palamós, repassem la trajectòria del Museu de la Pesca palamosí, indaguem en la història de cala Montgó (amb el seu cor dividit entre Torroella i l’Escala), recordem l’anecdotari del pas d’Elizabeth Taylor per Begur i cerquem els orígens culturals i industrials del futbol centenari a Palafrugell, ens endinsem en l’oferta de les Vies Verdes, publiquem les Beques de Recerca Joan Torró i els Premis de la Cambra de Comerç de Palamós, repassem totes les novetats editorials de la comarca amb motiu del passat Sant Jordi, i ens fem ressò de dues novetats musicals d’impacte: la recuperació de l’havanera a Palamós de la mà del grup Norai, i el nou disc de Miquel Abras que li ha valgut el reconeixement de tres premis Enderrock, entre els quals el de millor artista català de l’any.