Les tradicions populars que es perden en el temps van donar lloc en el seu moment a múltiples llegendes. Des de serps gegants amb llarga cabellera que duien una pedra preciosa al cap, sirenes que encisaven els pastors, goges volant que transportaven grans pedres, dracs enamorats de la masovera o gegants que bastiren des del Montgrí fins a la roca basculant de Pedralta. El nostre rodal, evoltat d’un litoral escarpat, aiguamolls coberts per un núvol d’humitats i muntanyes plenes d’ermites i de dòlmens, sempre ha estat propici a les elucubracions i la fantasia per explicar fenòmens moltes vegades cinetíficament demostrables, si bé els nostres ancestres els concebien com a fets extraordinaris.
En època de dominació romana, amb el precristianisme apareixen les primeres llegendes dels màrtirs que es transmeten per via oral i es magnifiquen fins a crear una extensa mitologia. El fanatisme religiós de l’edat mitjana generà noves formes de creences, sigui en místiques aparicions marianes, suposades troballes de pedaços del Sant Sudari de Crist o de relíquies de sants. A causa de l’obscura repressió, la Inquisicó provoca encara més l’imaginari popular que atorga versions paranormals a fenòmens meteorològics o naturals. Així la impotència dels nostres avantpassats es convertia, per designis divins, en fúria venjadora envers les bruixes i fetilleres, la màgia negra o els encanteris.
També han donat sinistres llegendes les històries a castells i monestirs, amb truculents successos de crims i robatoris, o de més amables com l’existència de tresors ocults, d’amors secrets o miracles reparadors. Avançant en el temps també han donat molt a parlar les llegendes de bandolers, pirates o pescadors, que en moltes ocasions –com també va passar en temps remots– s’han traduït en topònims derivats d’aquells fets. Així existeixen diverses torres de les bruixes, ponts del Diable, les coves dels lladres o del tabac, la costa dels Frares, la cala del Crit, la creu del Carlí, el suro de les Mentides, etc. Aquests relats extraordinaris, passats de pares a fills i sovint exgerats amb el pas del anys, són però la realitat de l’època que ha anat bastint la nostra història particular en aquest indret singular que ens ha tocat de viure.
Altres temes d’interès del número 35 de Revista del Baix Empordà són: el circuit de trens en miniatura de Castell d’Aro, la descoberta del manuscrit original del Cant de la Sibil•la, les excavacions al monestir de Sant Miquel de Cruïlles, els ponts del Daró, el patrimoni de la gastronomia marinera, o la trajectòria de personatges com el bisbalenc Josep-Antoni de Grassot o el navegant i refugiat nazi austríac, Paul Fidrmuc.
