Revista del Baix Empordà número 30

Temes que trobareu al número 30 de Revista del Baix Empordà i que sortirà a la venda a partir del dia 15 de setembre.

Gegants i capgrossos protagonistes a Revista del Baix Empordà

L’escriptor i poeta Josepmiquel Servià presentarà el 24 de setembre el nou exemplar a la biblioteca de Palamós a dos quarts de nou del vespre.

Els gegants a Catalunya es remunten molt enrere en el temps, i inicialment representaven els diversos estaments socials o bé els sants patrons de les nostres viles. Més endavant s’hi van afegir personatges pintorescos o fins i tot icones més contemporànies. Segons la documentació conservada als arxius, a finals del segle XIX i el primer quart del XX existeix a la comarca una gran activitat gegantera, si bé com tots sabem les diferents dictarures, especialment la franquista, prohibeixen tota mena de manifestació folklòrica de caire regional o fins i tot local. Amb l’adveniment de les llibertats, a partir dels anys 80 els municipis catalans reprenen moltes tradicions, així diverses poblacions baixempordaneses recuperen els antics gegants que havien restat guardats a les golfes d’algun magatzem municipal, i més endavant se’n confegeixen de renovats amb materials menys pesants. Les colles geganteres són les principals impulsores d’aquesta recuperació, i les que han arribat avui amb més força són les de Palamós, Torroella, la Bisbal, Verges, Sant Feliu de Guíxols o Palafrugell entre d’altres. Un seguit d’historiadors, o bé de gent vinculada al món geganter, ens proposen un recorregut per les cercaviles de gegants, capgrossos i grallers de cada municipi.Altres temes d’interès que podem trobar al número 30 de Revista del Baix Empordà són: l’episodi de l’assetjament anglo-espanyol a Palamós el 1810, o uns apunts biogràfics sobre el promotor de l’Escola Moderna a la Bisbal Joaquim Garriga i de l’escriptor Ferran Patxot. Pel que fa a temes més recents cal esmentar una retrospectiva dels millors Carnavals a la comarca, la història del ‘Cortijo El Toro’ cristinenc, el balanç de les principals campanyes gastronòmiques estiuenques, un apunt sobre les energies renovables o l’entrevista a l’escriptor ganxó Toni Sala, un dels més llegits del moment, amb motiu de la seva darrera novel·la. També són destacables els reportatges sobre el llegat patrimonial de Fitor o els principals naufragis ocorreguts en aigües palamosines.

Hem arribat a 10.000

A 30 de juliol de 2010, la premsa comarcal i Local, gaudeix conjuntament, de 913.000 lectors, 7.000 més que en l'onada anterior. Aquestes dades les ha fet públiques el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. D'aquests 913.000 lectors, 242.000 corresponen a la premsa mensual, bimestral i trimestral.

Les publicacions mensuals, bimestrals i trimestrals han experimentat un lleuger retrocés però cal destacar que el trimestral Revista del Baix Empordà s'ha col·locat amb 10.000 lectors i s'ha posicionat en primer lloc per les revistes bimestrals i trimestrals, i la primera en lectors a la demarcació de Girona d'aquest grup.

Revista del Baix Empordà, no para de créixer

A la segona onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, ràdio, televisió, Internet, telefonia, cinema, llibres..., publicada el 31 de maig del 2010, Revista del Baix Empordà, torna a incrementar els seus lectors i ara ja compta amb 9.000. Revista del Baix Empordà es consolida al capdavant de la llista de les revistes de pagament bimensuals, trimestrals o de més periodicitat que s’editen en català a la província de Girona.
Poc a poc Revista del Baix Empordà no para de créixer i ja s'ha convertit en la revista cultural de referència a la comarca.

A la imatge publiquem el sumari de la propera edició, dedicada als "Pirates, corsaris i navegants"

"Pirates, corsaris i navegants", protagonistes al nou exemplar de Revista del Baix Empordà que trobareu a les llibreries a partir del dia 15 de juny.

Els nostres documentats historiadors, en aquesta ocasió, ens n'expliquen una de pirates. Des de la berganteria que exerciren els nostres propis avantpassats quan la flota catalana dominava la Mediterrània, fins a la progressiva pirateria que perpretraren els vaixells nordafricans i turcs des de la invasió àrabiga de la Península, i que es feu més ferotge i sovintejada als segles XVI a XVIII. La causa cal cercar-la quan la Corona de Castella i Aragó abandonà a la seva dissort les naus dels pescadors i mercaders catalans, i els pobles costaners, perquè estava més preocupada en expandir el cristianisme i recaptar l'or de les Amèriques.

Les illes Medes foren ocupades pels bergants moriscos amb la finalitat de fustigar la gent del rodal, les Formigues van ser escenari d'abordaments i naufragis. Pobles com Palamós, Begur i altres nuclis costaners van ser saquejats, nombroses esglésies foren cremades i els barbarescos a més tenien el costum d'apressar ostatges pels quals demanaven onerosos rescats. A l'entorn d'ajuntaments i parròquies sorgiren entitats a fi de negociar el rescat de captius, però en molts casos els esclaus eren embarcats, sotmesos com a remers a galeres o finalment retinguts als països del Magrib. El corsari més temut als nostres rodals fou el despietat Barbarroja, el qual protagonitzà episodis sagnants i escruixidors entre la població baixempordanesa.

Per protegir-se dels atacs s'incià, gràcies finalment a un decret reial, una fal·lera constructora amb iniciativa privada de torres de guaita i de defensa en punts estratègics o al costat dels masos, que confegí un paisatge defensiu ben singular a frec de mar i al rerepaís, i que alertava amb el corn, foc o repic de campanes l'avistament de naus pirates. Aquestes talaies van ser la defensa més segura durant decennis, i quan van deixar de tenir utilitat moltes acabaren per ser enderrocades, sigui degut a què destorbaven per al desenvolupament urbà de les poblacions o bé perquè eren motiu d'episodis de trist record. De les que encara es mantenen dempeus, una bona part han estat catalogades com a monuments d'interès històric o patrimonial.

Lligant amb les ràtzies de la pirateria, podeu llegir en aquest número la teoria creixent i prou madurada per diferents historiadors sobre la partida de Cristòfor Colom des de Pals, municipi que abans del desviament del curs del Ter posseïa una considerable plaça portuària. Les tesis de què Colom fou un almirall català cada vegada són més nombroses i documentades, i el domini de la cultura espanyola podria haver desviat la veritable història i falsejat la veritat. Sembla que l'hermètic arxiu del Vaticà podria contenir unes fonts d'informació determinants.

En una altra àmbit, volem ressaltar que degut al saqueig que es produí a l’ermita de Fitor el passat mes de febrer, el rector de Mont-ras va iniciar una col·lecta per aplegar fons, i Revista del Baix Empordà s’hi ha afegit mitjançant una campanya per a l’adquisició d’una nova imatge de santa Coloma. Per aquest motiu a la propera edició dedicarem un seguit d’articles consagrats a aquest emblemàtic temple baixempordanès, que col·laboraran amb el finançament de la figura.

8.000 lectors per a Revista del Baix Empordà

A la primera onada del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura, que estudia el consum de diaris, suplements, revistes, ràdio, televisió, Internet, telefonia, cinema, llibres..., publicada el 31 de març del 2010, Revista del Baix Empordà, amb 8.000 lectors, es troba situada al capdavant de la llista de les revistes de pagament bimensuals, trimestrals o de més periodicitat que s’editen en català a la província de Girona.

Poc a poc Revista del Baix Empordà va creixent i ja s'ha convertit en la revista cultural de referència a la comarca.

Presentació del número 28 de Revista del Baix Empordà

Él Museu del suro de Palafrugell ha acollit el dissabte 27 de març la presentació de la nova edició de Revista del Baix Empordà que va dedicada al món del suro al Baix Empordà. Una activitat centenària molt arrelada a la comarca i que encara avui hi ha entitats que vetllen i treballen perquè el sector surer a casa nostra segueixi endavant.

A part del món surer, aquesta edició publica altres temes prou interessants:

Des del Museu de la pesca de Palamós ens han elaborat un article sobre el projecte de creació de la Reserva Marina d’interès pesquer de les illes Formigues.
En Lluís Molinas ens explica com un jove palafrugellenc fascinat pel cinema s’en va anar a Hollywood en busca de la fama.
L’Evarist Puig ens parla de la Història dels carnavals al Baix Empordà.
Pel que fa a les efemèrides. Deixem constància del 25è aniversari de la inauguració de l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà al Castell de la Bisbal. Del centenari de l’injust afusellament de Francesc Ferrer Guàrdia que va ser el creador de l’Escola Moderna. I de la celebració del 125è aniversari de l’Orquestra els Montgrins.
Francesc Estadella signa una entrevista a Màrius Carol, autor de la novela L’home dels pijames de seda. Tres estius de Truman Capote a Palamós que ha estat guanyadora de la darrera edició del premi Prudenci Bertrana.
I per acabar, Gabriel Martín ens parla de dues pintures inèdites dels ports de Palamós i Sant Feliu de Guíxols que pertanyen al fons de Patrimonio Nacional i que van ser encarregades pel rei Carles III al pintor de la seva cort.

Revista del Baix Empordà vol agrair a l’Ajuntament de Palafrugell i al Museu del Suro el suport que ens han donat, i a tots aquells que col·laboren amb articles, fotografies, publicitat i que fan que cada tres mesos pogueu tenir a les mans un nou ejemplar de Revista del Baix Empordà.

Presentació del número 28 de Revista del Baix Empordà

Presentació del número 27 de Revista del Baix Empordà

El passat divendres 8 de gener el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí va acollir la presentació del número 28 de Revista del Baix Empordà, que en aquesta ocasió ha dedicat el tema principal a "L'art Gòtic a la Comarca del Baix Empordà i als 400 anys de la consagració de l'església de Sant Genís de Torroella". La presentació va anar a càrrec de l'historiador Joan Badia-Homs que va fer una repassada a gran part del patrimoni gòtic que tenim a la comarca. l'acte va comptar amb la presència de l'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí. En acabar, els assistents van poder visitar l'exposició de fotografies de Jordi Gamero, "Pagesos, home i paisatge al Baix Ter" acompanyats del mateix autor que va explicar el perquè de la mostra.

Presentació del número 27 de Revista del Baix Empordà